Mor el científic valencià premi Princep d'Asturias, Santiago Grisolía als 99 anys

La ciència perd hui un desl seus referents dels segle XX. En 1990 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la seua labor científica en l'àrea de la bioquímica en camps molt diversos, principalment en la *enzimología del metabolisme del nitrogen relacionat amb el cicle de la urea i la degradació de les pirimidina. L'any 2010 li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit en la Investigació i en l'Educació Universitària.1

 

L'obra científica del professor Grisolía s'inscriu en l'època d'or de la Enzimología i del descobriment dels cicles metabòlics; en tots dos aspectes, la seua contribució en la primera línia del desenvolupament "de la Bioquímica, ha sigut transcendent per a l'avanç d'aquesta Ciència".

 

En 1945, va guanyar per concurs una de les deu beques convocades pel Ministeri d'Educació i Ciència per a estudis a l'estranger i, al gener de 1946, va començar a col·laborar amb el professor Severo Ochoa, als EUA, en els estudis sobre l'enzim màlic. Posteriorment, va passar a la Universitat de Chicago on va iniciar l'ús dels isòtops marcadors per a l'estudi de pautes metabòliques, amb la tècnica de les quals va aconseguir demostrar la fixació del CO₂ en teixits animals.

 

L'any 1948 va ser contractat per la Universitat de Wisconsin, on va realitzar una contribució decisiva al coneixement del cicle metabòlic de la urea. En 1954, va treballar en la Universitat de Kansas com a Professor Associat i Director de l'Institut d'Investigació Mèdica -una fundació privada, unida a la Universitat-.

 

En 1959, és nomenat catedràtic a Kansas i, en 1962, coincidint amb la seua constitució, Director del Departament de Bioquímica. Allí va realitzar una labor admirable com a mestre i com a investigador sobre el cicle de la urea, degradació de les bases pirimidínicas, glicolisis, etc, aïllant els enzims implicats, aclarint reaccions i asseient nous criteris sobre la naturalesa de l'acció enzimàtica.

 

En 1974 és nomenat Professor Distingit de la Universitat de Kansas. L'any 1976 Grisolía es va fer càrrec de la Direcció de l'Institut d'Investigacions Citològiques, fundat per la Caixa d'Estalvis de València, on ha realitzat una extraordinària labor.

 

Grisolía és premie Príncep d'Astúries, Doctor "Honoris causa" de nombroses Universitats, membre de les més prestigioses societats científiques, conseller de fundacions i entitats, President del Comité de Coordinació de la UNESCO per al Genoma Humà, etc. Així mateix, ha sigut distingit amb les condecoracions de més prestigi, i amb diversos càrrecs honorífics.