Es recupera l'historic “Llit de la Mare de Deu"

DE L'OBLIT A la GLÒRIA, Per Juanjo Sanz.

L'historiador de l'art i guia turistic Juanjo Sanz  

LA PARRÒQUIA DE SANTA CATALINA D'ALZIRA RECUPERA L'HISTÒRIC “LLIT DE LA MARE DE DÉU”.

En els desvants de la parròquia de Santa Catalina d'Alzira es guardava des de fa més de 40 anys una caixa de cartó que contenia una magnífica imatge de la Verge de l'Asunción (o Mare de Déu d´Agost).

Perduda la memòria de la seua existència, recentment la parròquia ha optat, amb excel·lent criteri, per “rescatar-la” de l'oblit, en un encomiable gest de recuperació patrimonial, devocional i històric per a tots els alzirenys.

Datada amb tota probabilitat a la fi del S. XVIII o en els primers anys de la següent centúria, es tracta d'una imatge de vestir on únicament estan tallats el bust, les mans i els peus, sent la resta una estructura flexible d'estopa, recoberta amb tela de llenç. El rostre, de contorn oval, presenta trets juvenils, sense mostrar ni una sola arruga o marca (subratllant així el caràcter inmarcesible de la virginitat) mostrant una expressió arrebolada de plàcid somni i exquisida espiritualitat, sense l'adustez en el rictus que sol aparéixer en altres representacions similars. Tant en les parpelles superiors com en els inferiors, estan insinuades les pestanyes a punta de pinzell. Nas estilitzat i llavis fins que esbossen un lleugeríssim somriure. També les orelles estan tallades amb fruïció naturalista. La delicadesa de les mans, amb falanges elegantment flexionades per a poder col·locar-la en actitud de repòs o ben orant, deixen veure, finament treballades, les ungles. Igualment els peus, amb una preciosa empenya, estan tallats amb molta atenció al detall. Aquestes característiques morfològiques fan d'aquesta imatge mariana una obra excepcional, una de les poquíssimes que han conservat l'estructura original d'estopa en tota la Comunitat Valenciana (Com les seues homònimes de Bocairent o Aljorf, totes dues a la Comarca de la Vall d´Albaida), que en molts casos, el (re)zel de rectors, cambreres i confrares va fer que amb el temps foren substituïdes per estructures de fusta, creient així que es “dignificava” l'interior de la talla, la qual cosa els va restar gran part de mobilitat i naturalitat, alhora que les augmentava considerablement de pes.

Per si tot això fora poc, juntament amb la imatge s'ha pogut recuperar gran part del seu aixovar, que un feligrés de la parròquia va conservar durant anys.De l'aixovar “original” o “primigeni”, únicament es conserva part del cosset, de finals del s. XVIII, realitzat en tissú d'or color ivori amb brodats en el mateix metall, estil Carles IV, amb aplicacions de brins i lluentons d'or. La part inferior de la saya, que llueix en anagrama de María, es va reutilitzar en els anys 80 per a confeccionar una, molt més xicoteta, per a la Verge de la Murta i que hui encara conserva la seua Real Confraria, juntament amb el meravellós mantell que completa el, peça veritablement única i excepcional, realitzada en tissú celeste amb minucioses aplicacions de tissú de plata a la qual en èpoques passades se li va afegir un capillo i uns fermalls metàl·lics per a compondre una capa pluvial.Del segon aixovar es conserva tant la roba interior (sinagües de llenç i camisa de batista delicadament brodada en fil de seda blanc, una mica atrotinada) com un terno complet (saya-escapulari, vistes davanteres del mantell, maneguets i sandàlies) realitzat en brocat de seda “Sant Felip” de la prestigiosa Casa valenciana “Mariano Garín i Fills, Espolins de Garín , datable entre els anys 20-30 del passat segle.

Això es dedueix pel propi dibuix de la peça, que, segons ens va confirmar l'expert, Francesc Xavier Rausell Adrian , fechable, amb tota seguretat, després de l'any 1910, quan ingressa a la fàbrica un nou dibuixant que modifica i estilitza aquest clàssic estampat floral a base de ramejats i roses, on, curiosament, també apareixen espigues.Igualment, i de la mateixa època, es conserva una superba saya d'autèntic espolí amb el clàssic dibuix “Ramito”, també de Garín, que té la particularitat de combinar el fons d'or amb l'estampat de rams, realitzat en plata, creant un efecte riquíssim, “una peça superba i espectacular” segons ens va confirmar Rausell. Màximament quan ha sigut molt escàs el patrimoni tèxtil de l'època que ha sobreviscut a la nostra ciutat, víctima de la contesa nacional, les riuades, humitats, ignorància, incúria i oblit.

Tot aquest conjunt d'art i devoció, romandrà muntat i exposat per primera vegada en el clàssic i valencianísimo “Llit de la Mare de Déu”, per a la contemplació i gaudi de tots els alzirenys, que ho desitgen, des del divendres, 12 d'agost, fins al diumenge, 21, en horari previ i posterior a les Misses de la vesprada (19.30 h.), amb excepció de diumenges i festius, que també se celebra a les 09.30 hores.

 El "Llit de la Mare de Déu" romandrà muntat en les graderies de l'altar dels Sants Patrons, en la parròquia de Santa Catalina d'Alzira.