L'obra «EDIFICIO ESPAÑA. EL PELIGRO DE LA DESIGUALDAD», de Javier Ruiz, s'alça amb el XXXIX Premi Espasa 2022

Foto:RTVE

   L'obra Edificio España. El peligro de la desigualdad, de Javier Ruiz, ha guanyat el Premi Espasa 2022. L'obra arribarà a les llibreries dimecres que ve 26 d'octubre.

   El jurat presidit per Pedro García Barreno, i compost per Nativel Preuat, Leopoldo Abadía, Emilio del Riu i Pilar Cortés —en representació de l'editorial— ha destacat que l'obra guanyadora és «un assaig que analitza el problema de la desigualtat a Espanya d'una forma divulgativa i nova. Un text que fa propostes més enllà de posicionaments ideològics».

   Javier Ruiz ha declarat: «Per a mi és un orgull i un honor inesperat que algú que ve del món de la ràdio i de la televisió tinga un reconeixement semblant en el món de les lletres. Aquest llibre és una anomenada als lectors per a parar atenció a les vertaderes dues Espanyes que s'estan obrint al nostre país: les econòmiques i no les polítiques. No hi ha dos Espanyes de dretes i d'esquerres, sinó de rics i de pobres».

L'OBRA

   En els últims quaranta anys s'han agreujat les enormes desigualtats econòmiques i socials que han propiciat l'auge dels populismes, la depauperació dels sistemes democràtics i les Solucions màgiques als problemes complexos. El resultat d'unes polítiques *austericidas i d'un món cada vegada més preocupat a guanyar diners i menys interessat per temes tan greus com el canvi climàtic, l'educació, la sanitat, la dependència o els serveis socials ha donat lloc al fet que els rics s'hagen tornat més rics i els pobres més pobres. L'auge de la tecnologia ha arraconat als treballadors menys qualificats i la bretxa es fa més i més gran, la qual cosa propícia que molta gent es desenganxe de valors que fins ara créiem universals.

  A partir d'aquest panorama, Javier Ruiz analitza el que ell considera els grans problemes que existeixen en l'actualitat i aporta solucions per a revertir aquest procés a Espanya. Hi ha marge per a l'optimisme. S'és a temps de donar una oportunitat a tots aquells que s'han quedat arrere. Aquest magnífic assaig ofereix les claus.
 

L'AUTOR 

  Javier Ruiz (València, 1973) és cap d'Economia en la Cadena SER des de 2019. Llicenciat en Periodisme per la Universitat *CEU Cardenal Herrera i màster en Economia Internacional i Periodisme per la Universitat de Columbia de Nova York, es va incorporar en 1995 als Serveis Informatius de la Cadena SER, on va arribar a ser redactor cap. De 2002 a 2008 va presentar l'informatiu Hora 25 dels Negocis, que torna a dirigir des de l'any 2020. En televisió va ser el cap de la redacció de Notícies Quatre, on ha presentat els informatius del migdia i la nit, i fins a 2019 va estar al capdavant de l'espai polític Els Matins de Quatre. En l'actualitat, exerceix com a analista polític i econòmic en diferents mitjans de comunicació i dirigeix i presenta el programa setmanal d'anàlisi política Les claus del segle XXI, en TVE.
 

XXXIX EDICIÓ DEL PREMI ESPASA 

   El Premi Espasa té una dotació econòmica de 30.000 euros. El jurat, presidit per Pedro García Barreno, l'integren Nativel Preuat, Leopoldo Abadía, Emilio del Riu i Pilar Cortés, en representació de l'editorial. Entre les personalitats que any a any consoliden el Premi Espasa figuren Albert Boadella, Antonio Escohotado, Daniel Innerarity, Jon Juaristi, José María Calleja, Carlos de l'Amor, Sergio del Molino, María Elvira Roca Barea o Stanley G. Payne. El guanyador de l'última edició va ser l'assaig Entre àguiles i dracs. El declivi d'Occident, d'Emilio Lamo d'Espinosa.

  Del centenar de manuscrits presentats, la major part procedeixen d'Espanya i són de temàtica molt diversa, però val la pena assenyalar una disminució del tema pandèmic. Trobem assajos sobre filosofia, història de l'art, economia i incursions en el terreny de l'autoajuda, però enguany destaca sobretot un especial èmfasi en la dona i la seua presència en la història. En l'àmbit llatinoamericà, el país amb major presència és Cuba, amb assajos molt preocupats per la realitat cubana i fins i tot la seua administració. Li segueix Colòmbia, amb manuscrits que recullen la història del país i la seua creixent immersió en la violència, Xile o l'Argentina amb manuscrits dedicats al món digital, la desinformació i la seua pròpia història contemporània. Per a acabar, Mèxic i Veneçuela, amb manuscrits que versen sobre la seua pròpia història literària i situació social.