Els fallers i les sales

Els fallers d'Alzira mostren el seu malestar en les RRSS.

A través de la satira i els versos fallers es mostra l'actual descontent de les comissions falleres d'Alzira en el tema de les sales d'esdeveniments de la ciutat. Es nomenen instal·lacions hostaleres que han existit en la capital de la Ribera i que per diversos motius no han sobreviscut.

El sopar és tard i mal,

el postre a la matinada.

Cada volta tot més car,

tot és pagar i pagar

i al final quedes com fava. 

On estàs Sala Torrent?

Què fou del Saló Alzira? 

I "Entre Naranjos" també,

a tu també et tinc present. 

Puix ara sembla mentida

com abusa sense mida

el duopoli abusiu

de les dos sales que a Alzira

ens fan hui passar per l'aro,

passant les de Sant Amaro. 

Al final amb tant d'abús,

com a forma d'arreglar-ho,

pujarem a un autobús

i anirem fora d'Alzira,

per culpa d'estos sabuts

que no han sabut tindre mira

fent-nos passar per l'embut.

Estem a un postre i dos cafés

de carretereta i sense puntuacions

de preparar-los un coet

i una falla amb dos collons

per veure si peguen tots un pet

i no fer més actuacions

ni en bodes ni en comunions

ni donar-los un quinzet

guanyat en consumicions

per fer fugir a #Carlet

a les nostres comissions

de #Polinya al #Carraixet

a #Riola, #Algemesí o #Alginet

per a menjar i fer presentacions

i com si no s'ompliren el saquet

cada vegada que ix el grumet

i ens posen dos escalons.

#Maquetecollons!!!

I ja sense romanços ni oracions

em cague amb el #SantCotó

qui està més brut que net

i molt a prop de pujar al trenet

i també a qui li la pose dura

que és millor pa i esgarraet

que anar a la #RexNatura

i que els valga com a un senyalet

per veure si obrin tots l'ullet

i reflotem entre tots #LaMasia

per la pepita de #lafigamatia.

Paraula del rimaire.

Ha parlat el Volaoret!!!

NOTA: 

 Per error i oblit no es posa l'autoria dels escrits publicats en RRSS. Davant la insistència d'un dels seus autors i després de comentar que va ser un oblit passem a rectificar:

Els autors són Toni Lluis Martínez  i Jesús  Cebrian