L’IVAM dona veu a la creació jove en la primera exposició del programa ‘Art i Context’

La directora de l’Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, amb les comissàries Julia Castelló i Ali A. Maderuelo, ha presentat l’exposició  ‘[DOSMILVINT-I-U] [DOSMILVINT-I-TRES] = 1 encuentro’, la primera mostra del programa ‘Art i Context’ que s’obri al públic aquest dijous, 8 de juny al Centre Julio González. 

L’exposició reuneix el resultat dels processos de creació i d’investigació desenvolupats al llarg de dos anys per cinc artistes del territori valencià: Diego Navarro i Darío Alva (València, 1991, i Talavera de la Reina, 1993), Claudia Dyboski (València, 1997), Marina González Guerreiro (A Guarda, 1992), Álvaro Porras (Ciudad Real, 1992) i M Reme Silvestre (Monòver, 1992).

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha destacat que “l’exposició és, en realitat, l’última acció del programa ‘Art i Context’, un dels eixos de la programació de l’IVAM, que conjumina investigació, col·lecció, exposició i mediació”. Aquest projecte bianual va nàixer l’any 2021 “amb la idea de fer de la institució un lloc privilegiat de pensament i producció artística”, va afegir-hi. Des de l’IVAM es van convidar creadors joves com Julia Castelló, Ali Maderuelo i Carles Saurí -que finalment va eixir del projecte per a fer-se càrrec de l’EACC- que programaren accions, tallers, conferències, ‘performances’, mediacions o col·laboracions. 

“La idea era desenvolupar un projecte que anara més enllà d’una exposició col·lectiva d’artistes joves en l’IVAM, dissenyat des de les seues pràctiques pròpies i des d’un context connectat, per la qual cosa hi hauria artistes de dins de la Comunitat Valenciana, però també de fora”, va indicar Enguita. 

Per part seua, Julia Castelló ha assenyalat que l’exposició constitueix “una trobada generacional, una mostra del treball d’una generació, la nascuda a partir dels ‘90, que, alhora, és la nostra pròpia, que desenvolupa la seua pràctica artística des d’una reacció a la inestabilitat del present i al procés d’abstracció de la realitat contemporània”.

Una reacció que, segons Ali A. Maderuelo, “pren forma a través de l’ús d’eines digitals i la construcció de narratives escapistes de caràcter especulatiu” com en les obres de Claudia Dyboski o les creacions de Diego Navarro i Darío Alva, que incorporen la IA “on s’aprecia la influència dels videojocs o la ciència-ficció”; la reivindicació del manual i el pas del temps en les peces de Marina González Guerreiro; la revisió crítica dels processos històrics en els treballs de M Reme Silvestre o els models de representació en l’obra d’Álvaro Porras.