Cinema Jove presenta 'Petrol', el retrat d’una artista adolescent a Melbourne

L’escena de joves artistes underground de Melbourne constitueix el paisatge social i cultural en què transcorre ‘Petrol’, pel·lícula dirigida per Alena Lodkina que es projectarà demà en Cinema Jove dins de la Secció Oficial de Llargmetratges. La realitzadora australiana es recolza en les actrius Nathalie Morris i Hannah Lynch per a reflectir la cerca de la pròpia identitat en un període de la vida en el qual tot és canvi i descobriment. Un moment en què, com comenta la directora mateixa, “un es perd fàcilment en altres persones i la delicada línia entre la realitat i la imaginació pot tornar-se borrosa”.

La pel·lícula retrata el vincle misteriós que es crea entre Eva, una estudiant de cinema d’origen rus, i Mia, una enigmàtica actriu. Dues joves imaginatives, idealistes i decidides, molt diferents i al mateix temps semblants, en un moment de les seues vides obert, vulnerable i incert. “Volia mostrar una relació femenina que és platònica, però molt romàntica a la seua manera, per a crear una oda encantada a l’amistat”, explica Lodkina.

“En la seua fascinació per Mia, Eva perd el contacte amb la seua pròpia percepció i el seu món s’ompli de fantasmes i màgia -continua-. Les amistats volàtils són potser particulars dels joves, però crec que la dificultat de conéixer i acostar-se als altres és un tema universal. Hi ha un límit inherent al coneixement de la realitat, i aquesta comprensió dona pas a una melancolia que persisteix en la pel·lícula”.

“Per a mi era important que ambdues foren artistes, que connectaren a través del seu treball i que Mia es convertira en una espècie de musa per a Eva. És un ‘retrat de l’artista adolescent’, i l’enfocament no està en l’assoliment o la recompensa, sinó en l’adquisició del coneixement del món a través de l’observació i el registre”.

“Vaig començar a recol·lectar idees per a ‘Petrol’ mentre vivia en cases compartides a Melbourne quan tenia 20 anys, inspirada per les meues pròpies amistats i observacions. Aquest procés a manera de diari té molt a veure amb el resultat de la pel·lícula: una espècie de ‘collage’ personal d’un temps i un lloc reals i imaginaris, tot barrejat”, conclou la realitzadora. 

Buits familiars i vídeos casolans

Dins de la secció oficial Òrbites, el festival que organitza l’IVC presenta demà a les 20 hores al Teatre Rialto el llargmetratge de tall intimista ‘Sóc filla de ma mare’, amb la presència de la directora, Laura García Pérez.

Segons la realitzadora i guionista valenciana, aquesta pel·lícula documental respon a la necessitat de “buscar en l’absència per a valorar la presència”. “Revise vídeos domèstics, fotografies arrancades i, també, el diari que va escriure ma mare durant la seua estada en un centre psiquiàtric per a reflexionar sobre la pròpia identitat a través de la reconstrucció dels records; per a intentar esclarir els buits familiars i reconciliar-nos amb el passat i el present”.

“Durant els deu primers anys de la meua vida vaig cridar a la càmera ‘papà’ -hi afig García Pérez-. Mon pare no estava a casa per treball i ma mare em gravava perquè no es perdera veure’m créixer. Fa més d’una dècada des de l’última vegada que vaig veure el meu pare i creia que ell ja no m’importava. Un dia, Sara, ma mare, va tirar totes les fotografies en què ell apareixia. Ací em vaig adonar que no era així”.