ECONOMIA
La sega de l'arròs valencià conclou amb un minvament del 15%
AVA-ASAJA reivindica més solucions per a fer front a les plagues, malalties i males herbes, així com reciprocitat als arrossos procedents de països tercers

AVA-ASAJA reivindica més solucions per a fer front a les plagues, malalties i males herbes, així com reciprocitat als arrossos procedents de països tercers.
La sega de l'arròs valencià conclou amb un minvament del 15% i preus en origen estables
València, 13 d'octubre de 2023. Els arrossers estan ultimant les labors de la sega al parc natural de l'Albufera. Segons l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), el balanç de la campanya de l'arròs és “desigual segons varietats i zones, però en línies generals es caracteritza per un minvament de la producció i uns preus en origen estables a causa de l'escassa oferta d'arròs en els mercats internacionals”.
AVA-ASAJA preveu que la collita valenciana d'arròs experimente un descens del 15% respecte a la mitjana dels últims anys. En el cas de la varietat Bomba (especialment sensible als atacs del fong de la Pyricularia oryzae) l'enfonsament de la producció recol·lectada aconsegueix el 50%, fins a tal punt que s'espera que hi haja “desproveïment” d'este tipus d'arròs tradicionalment demandat per a l'elaboració de paelles.
La principal causa d'este minvament radica en la falta de solucions eficaces per a fer front a les malalties com la mateixa Pyricularia oryzae, les plagues i fins i tot les males herbes, que en competir amb les plantes del cultiu li resten llum i nutrients. A més, la combinació d'adversitats climàtiques, com l'elevat
nombre de nits tropicals, l'excés d'humitat i les pluges torrencials al setembre , van afectar negativament el cultiu.
El responsable de la sectorial de l'arròs de AVA-ASAJA, José Pascual Fortea, indica que “les plantes i les espigues de l'arròs presentaven un bon aspecte, però malgrat això, a mesura que avançava la sega observàvem que en alguns camps el gra no s'havia acabat de desenvolupar i hi havia més proporció de pellorfa de l'habitual”.
Quant a la comercialització, l'associació constata una estabilitat dels preus en origen de l'arròs *japónica (majoritària en els arrossars valencians) i una baixada en l'arròs índica a causa de l'entrada d'elevades importacions a la Unió Europea
Fortea anima a defensar un preu digne perquè “l'arròs valencià garanteix els màxims estàndards de qualitat, seguretat alimentària i respecte al medi ambient, fent possible la preservació d'espais d'alt valor
ecològic. La producció és escassa a Espanya per la sequera a Andalusia i Extremadura, on es va reduir un 30% la superfície cultivada, i cal no oblidar que L'Índia (el major exportador mundial d'arròs) ha suspés part dels seus enviaments d'arròs, la qual cosa estressarà encara més els mercats de matèries primeres en el marc de la guerra a Ucraïna”.
Davant les incerteses i amenaces que afronta el sector arrosser, AVA- ASAJA reivindica a la Unió Europea que agilitze la investigació i l'autorització de solucions fitosanitàries o biològiques que resulten veritablement eficaces per a combatre les malalties, plagues i males herbes del cultiu. Al mateix temps,
sol·licita reciprocitat a les importacions d'arròs procedents de països tercers, és a dir , que complisquen les mateixes exigències fitosanitàries i mediambientals que la normativa europea estableix als arrossers europeus.