El ministre d'Agricultura afirma que la sanitat agrària és una prioritat del Govern

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació en funcions, Luis Planas, ha subratllat que la sanitat de la producció agrària, tant en el vessant vegetal com animal, "és una prioritat de primer ordre per al Govern" i que així està reflectida en els Pressupostos Generals de l'Estat, amb més de 40,4 milions d'euros en l'exercici de 2023.

A més, ha destacat que es tracta de polítiques que s'apliquen en coordinació i col·laboració amb les comunitats autònomes, una cosa imprescindible per a aconseguir els objectius de combatre i erradicar les malalties, que "ha de quedar fora de lluites polítiques".

El ministre en funcions ha presidit hui, per videoconferència, la Conferència Sectorial d'Agricultura i Desenvolupament Rural, en la qual ha donat un detallat repàs a la situació de les diferents malalties que afecten la producció animal i vegetal en l'actualitat.

Ha emfatitzat que Espanya disposa d'un robust sistema de sanitat agrària, que ha sigut un factor essencial per a aconseguir que en els primers 20 anys d'este segle el valor de la producció haja crescut un 46%, la renda agrària un 93% i les exportacions un 226%. Hui dia les vendes a l'exterior freguen ja els 70.000 milions d'euros anuals.

"Consolidar este robust sistema", ha assegurat el ministre, "ha sigut possible gràcies a un sistema de coordinació i planificació", en el qual els serveis veterinaris del ministeri i de les comunitats autònomes exerceixen un paper indispensable i, normalment, silenciós, que "han fet d'Espanya una referència en esta matèria a Europa".

La lluita contra les malalties agràries, estructura estable des de fa anys per a protegir el sector

Planas ha explicat que "esta coordinació té una estructura estable", i s'ha referit als grups de treball conjunt entre els tècnics del ministeri i de les comunitats autònomes que "porten anys treballant de manera constant i permanent per a disposar de plans, normes, procediments, recomanacions, informació general de tot el ventall de malalties dels animals i de les plantes".

El ministre en funcions ha assenyalat als consellers autonòmics presents en la reunió que estos grups de treball permanents, que es reuneixen regularment, han de ser el llit per a transmetre i intercanviar la informació sobre l'aparició de focus, plagues, nivells d'incidències i possibles mesures. "Tenim els mitjans i el procediment per a canalitzar tota la informació necessària, en tots dos sentits, per a valorar l'abast i la gravetat de cada problema al qual ens enfrontem, assessorats, probablement, amb els millors professionals de què podem disposar", ha afirmat.

En el seu repàs a la situació actual, Planas ha precisat que "la sanitat animal és en estos moments un motiu d'especial preocupació per l'increment de casos d'algunes enfermades a conseqüència del canvi de patró climàtic i la reaparició d'unes altres que no es donen des de fa dècades".

Ha reiterat el ferm compromís que el Govern té contret amb el sector ramader, que es tradueix en nombroses mesures de suport, especialment en temps de dificultat. Com a exemple ha recordat el pagament, al llarg d'este mes d'octubre, de 332,3 milions d'euros d'ajudes extraordinàries per a fer front a les conseqüències de la sequera que han beneficiat a 70.267 ramaders productors de carn i de llet de boví, oví i caprí.

Pla d'actuació coordinat contra l'EHE

Una de les epidèmies que més afecta ara mateix a la cabanya bovina, per la seua extensió en tot el territori en ser propagada per un mosquit -s'han detectat casos ja en totes les províncies-, és la malaltia hemorràgica epizoòtica (EHE).

El ministre ha recalcat que, en tot moment, des que es va detectar el primer brot al novembre de 2022, el ministeri ha comptat amb un pla d'actuació coordinat amb les comunitats autònomes. Així, ha recordat que es va acordar amb estes adoptar una estratègia consistent a no limitar els moviments a l'interior del país i permetre els dels animals no simptomàtics, prèvia desinfecció d'animals i vehicles.

"L'objectiu", ha assegurat, era "adoptar, en tot moment, mesures proporcionals a les conseqüències de la malaltia, sense generar problemes addicionals als ramaders, com els derivats de les restriccions al moviment que, a més de no impedir la propagació del vector, hagueren sigut més oneroses per al sector que la pròpia malaltia".

Quant al repartiment competencial en matèria de sanitat animal, el ministre ha precisat que a l'Estat li correspon la coordinació general del sistema, així com el suport al finançament del control i erradicació de les malalties i les plagues més importants, d'acord amb la normativa comunitària.

Ha explicat que "este finançament només es correspon amb les malalties d'erradicació obligatòria, en les quals és imprescindible el sacrifici del bestiar afectat com a mitjà per a controlar la malaltia, alguna cosa que no succeeix en el cas de l'EHE", malaltia que se sol curar amb tractament i que té un índex de mortalitat molt baix, que a penes arriba a l'1%. El ministre ha recordat que les comunitats autònomes sí que tenen la competència per a finançar i arbitrar ajudes amb les quals fer front a estes situacions, si ho consideren oportú.

El ministeri només finança els sacrificis obligatoris dins dels programes d'erradicació de les malalties, si bé, en referència a l'EHE, Luis Planas ha apuntat que "quan concloga el cicle anual d'expansió del vector, amb la informació que ens faciliten els serveis de les comunitats autònomes, farem un balanç final de l'abast d'esta malaltia".