Espanya percep 2.000 milions d'euros mensuals de la UE en 2023

Des que es va posar en marxa el Pla de Recuperació en 2021, la vicepresidenta primera ha comparegut 10 vegades en la Comissió Mixta per a informar de la seua execució. Una compareixença que es produïx l'endemà de la sol·licitud del quart desemborsament de fons Next Generation EU a la Comissió Europea, per més de 10.000 milions d'euros sobre la base del compliment de fites i objectius, consolidant a Espanya entre els països de la UE més avançats en el desplegament dels fons europeus.

La vicepresidenta Nadia Calviño ha informat que, fins i tot en un any amb dues convocatòries electorals, s'ha mantingut el fort ritme de convocatòries i licitacions de fons europeus, consolidant una mitjana de 2.000 milions d'euros al mes.

El conjunt de les administracions públiques ha adjudicat ja el 90% dels més de 37.300 milions d'euros rebuts, que estan arribant a l'economia amb un impacte positiu en impulsar la inversió productiva, l'ocupació de qualitat, la modernització tecnològica i la reindustrialització de l'economia en clau verda i digital.

S'estan finançant més de 600.000 projectes en tot el territori, dels quals un 60% estan impulsats per empreses i centres d'investigació.

El Tresor Públic del Regne d'Espanya ha realitzat pagaments per més de 37.000 milions, amb un flux que reflectix la sincronització dels ingressos del pressupost comunitari i els pagaments a organismes de gestió i beneficiaris.

Impacte dels fons europeus en l'economia

Com ha assenyalat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Comerç i Empresa, "la fortalesa i resiliència de l'economia espanyola no s'entén sense el Pla de Recuperació".

El Pla de Recuperació ha produït un impacte contracíclic generant un fort creixement econòmic per tres anys consecutius: del 6,4% en 2021, el 5,8% en 2022 i la previsió de tancar 2023 amb un avanç del PIB del 2,4%.

Per a 2023 es preveu que les inversions i reformes emmarcades en el Pla de Recuperació tinguen un impacte positiu de 2,5 punts sobre el nivell del PIB, la qual cosa suposa més de 35.000 milions d'euros.

Amb la segona fase del Pla, iniciada amb l'aprovació de l'Addenda en passat mes d'octubre, es mobilitzaran fins a 93.000 milions d'euros de fons europeus entre préstecs, transferències addicionals i el mecanisme REPowerEU, que s'estima produiran un impacte de mitjana anual de 3 punts sobre el nivell PIB.

Les transferències addicionals es dirigiran a reforçar els 12 Projectes Estratégicospara la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) en marxa, l'autonomia estratègica d'Espanya i la UE, amb un focus especial en cinc àmbits: energia, agroalimentari, industrial, tecnològic i digital.

Els 12 Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), articulen de manera eficient i en tot el territori els projectes proposats per les Comunitats i Ciutats Autònomes i les manifestacions d'interés llançades.

Els PERTE ja han llançat convocatòries per més de 17.000 milions d'euros, han augmentat enguany el seu ritme de resolució i d'adjudicació d'obres i servicis.
Les Comunitats Autònomes són claus en el desplegament dels fons europeus

Des de 2021 s'ha desenvolupat una arquitectura de co-governança i col·laboració amb les Comunitats i Ciutats Autònomes, els agents socials i econòmics i els grups polítics per a aconseguir l'efectivitat en el desplegament dels fons Next Generation EU.

Això ha suposat ja la celebració de 161 conferències sectorials, 14 reunions dela taula de diàleg social del Pla de Recuperació, s'han realitzat 34 manifestacions d'interés i s'han mantingut nombroses reunions bilaterals amb les Comunitats Autònomes, al que se sumen comunicacions per escrit, compareixences en les Corts Generals i contactes a nivell tècnic.

Les contribucions i propostes rebudes han permés configurar els PERTE i la segona fase del Pla de Recuperació, així com articular els diferents programes i convocatòries per a aconseguir una àmplia participació i el màxim impacte sobre el terreny.

S'han assignat prop de 26.200 milions d'euros a les Comunitats Autònomes per a la seua gestió directa en els seus àmbits de competència, com a educació, habitatge, sanitat i polítiques socials, i mitjançant diferents subvencions i convenis. El seu pes en la distribució dels fons ha fet que juguen un paper clau en l'arribada dels fons al teixit productiu durant 2023.

Les Comunitats Autònomes amb una major assignació de fons europeus fins al moment són: Andalusia (4.077 milions d'euros), Catalunya (3.963 milions d'euros), Comunitat de Madrid (2.875 milions d'euros), C. Valenciana (2.471 milions d'euros), Castella i Lleó (1.621 milions d'euros), Illes Canàries (1.621 milions d'euros) i Galícia (1.529 milions d'euros).

Les Entitats Locals també tenen un paper essencial, havent-hi recibidomás de 7.200 milions d'eurosa través de les convocatòries llançades per l'Estat i altres instruments de gestió. Amb estos fons estan podent desenvolupar projectes per a la rehabilitació i eficiència energètica d'edificis, la creació de zones de baixes emissions en centres urbans, l'electrificació verda del transport públic o la digitalització de l'administració, entre altres.

El 70% dels municipis espanyols han rebut fons del Pla de Recuperació. Segons el llistat dels 100 majors beneficiaris de fons europeus remesa a la Comissió Europea, l'Ajuntament de Madrid és la corporació local que més fons ha rebut, seguit dels ajuntaments de Saragossa, Alacant, Valladolid, Múrcia, Bilbao, Vigo i Màlaga, al costat de l'empresa gestora pública de transports en la zona metropolitana de Barcelona.