772 anys de la carta de poblament de l’Alcúdia.

 

La seua excel·lent  situació geogràfica va condicionar que aquelles terres foren ocupades pels íbers, els  romans i els musulmans; però és a partir del 17 de gener de 1252 quan hi existeix una continuïtat secular de poblament a aquella vila i, per tant, els alcudiencs del segle XXI som els successors d'aquells primers pobladors cristians que vingueren a establir-se a  l’antiga alqueria sarraïna conquerida per les tropes de Jaume I.

 

Al segle XIII, els regnes cristians, davant la debilitat que mostraven els musulmans, aprofitaren l’oportunitat per a conquerir-los. El monarca Jaume I va  aconseguir del papa Gregori IX diverses butlles per les quals es concedien les mateixes  indulgències als que anaren a la conquesta de València que les rebudes pels que  anaven a alliberar Jerusalem. A aquella creuada acudí Pere de Montagut. Jaume I va premiar els serveis prestats a la Corona per aquest cavaller lliurant-li les poblacions i alqueries, una d’elles L’Alcúdia.

 

Els protagonistes, d’una primera etapa de repoblació, foren el poble musulmà i  les forces cristianes vencedores. En aquesta etapa es va seguir una política de tolerància respecte de l’Islam, en part per mantenir en explotació les terres conquerides. Una gran part de la població musulmana va acceptar la rendició, el que va permetre la seua permanència i la conservació de les seues cases i terres.

 

Durant  aquest temps L’Alcúdia va romandre poblada de musulmans, els quals havien pactat  amb Pere de Montagut quedar-s’hi.