Dimecres, 10 de Setembre del 2025

Actualitzada Dimecres, 10 de Setembre del 2025 a les 10:11:57 hores

  
NACIONAL

La Comissió Europea transfereix a Espanya 1.043 milions d'euros

Amb aquest pagament Espanya rep en total 1.383 milions d'euros de prefinançament de l'Addenda

Dilluns, 05 de Febrer del 2024 Tiempo de lectura:
ANDREA NAVARRO

La Comissió Europea ha anunciat avui la transferència a Espanya de 1.043 milions d'euros de prefinançament corresponent a les transferències no reemborsables de l' Addenda del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Aquesta quantitat se suma als 340 milions d'euros desemborsats la setmana passada procedents de la bestreta dels préstecs de l'Addenda. Espanya ha rebut ja 1.383 milions d'euros de prefinançament d'aquesta segona fase del Pla de Recuperació.

 

L'objectiu principal d'aquests recursos addicionals és reforçar els projectes estratègics engegats (PERTE) per enfortir l'autonomia en els àmbits energètic, mediambiental, agroalimentari, industrial, tecnològic i digital. D'aquesta manera, Espanya continuarà aprofundint el canvi del model productiu per adaptar-lo als reptes del segle XXI.

 

L'Addenda del Pla de Recuperació va ser aprovada pel Consell de Ministres el mes de juny passat i va rebre el vistiplau de la Comissió Europea a l'octubre . Permet mobilitzar més de 10.000 milions d'euros en transferències addicionals i fins a 83.000 milions en préstecs dels fons Next Generation EU i RepowerEU.

 

En total, el Pla de Recuperació -incloent-hi l'Addenda- permetrà mobilitzar fins a 163.000 milions d'euros el període 2021-2026, més del 12% del PIB d'Espanya, que s'uneixen als 36.700 milions d'euros dels Fons Estructurals del marc financer pluriennal 2021-2027.

 

Els fons europeus

El desplegament del Pla de Recuperació contribueix també a l'impuls de l'economia espanyola, que el 2023 va superar totes les previsions i va créixer un 2,5% , segons la dada avançada per l'INE. L'estimació de la mateixa Comissió Europea és que l'Addenda, a través del conjunt de transferències i préstecs, té potencial per augmentar el nivell del PIB d'Espanya entre el 2,7% i el 3,5% d'aquí al 2025. Això sense incloure limpacte positiu de les reformes estructurals.

 

Els fons europeus també han afavorit l'increment de gairebé un 5% de la inversió, especialment la relacionada amb la transició verda i digital, augmentant la productivitat i competitivitat de les empreses i impulsant l'estabilitat a l'ocupació -que es manté en xifres rècord amb 21,2 milions d'ocupats segons l'última Enquesta de Població Activa i l'augment de l'ocupació en sectors d'alt valor afegit.

 

Així mateix, l'autorització del desemborsament del prefinançament de l'Addenda per part de la Comissió Europea posa de manifest el bon exercici d'Espanya i totes les administracions públiques en l'aplicació dels fons europeus. En aquest sentit, Espanya va sol·licitar al desembre el quart desemborsament del Pla per valor de 10.021 milions d'euros vinculats al compliment de 61 fites i objectius. Aquest import se sumarà als 37.036 milions d'euros ja rebuts dels tres desemborsaments anteriors i el primer prefinançament.

 

Projectes estratègics

L'Addenda té com a finalitat destacada reforçar els projectes estratègics del PRTR. Així, els més de 10.000 milions de les transferències addicionals i part dels préstecs es destinaran a potenciar la dotzena de PERTE que ja estan en marxa per mobilitzar i canalitzar la inversió pública i privada. En concret, a través de l'Addenda es dotarà els PERTE amb gairebé 27.000 milions de recursos addicionals, que permetran donar continuïtat i completar les convocatòries d'ajuts, finançar incentius i fer noves inversions.

 

Entre aquests destaca el finançament de les actuacions sota la iniciativa RepowerEU, amb prop de 7.000 milions d'euros de finançament dels quals prop de 4.200 milions d'euros estan dirigits al PERTE d'Energies Renovables, Hidrogen renovable i Emmagatzematge energètic (ERHA).

 

L'Addenda també inclou 17 reformes per continuar la transformació de l'economia i consolidar el model de creixement inclusiu i sostenible. Entre aquestes reformes hi ha l'Estratègia Nacional de Lluita contra la Desertificació, l'Estratègia d'eficiència energètica a la Xarxa de Carreteres de l'Estat, la revisió de la Llei del Mercat de Valors o la Llei de protecció dels consumidors i usuaris davant de situacions per a situacions de vulnerabilitat econòmica.

Con tu cuenta registrada

Escribe tu correo y te enviaremos un enlace para que escribas una nueva contraseña.