Espanya, Irlanda, Eslovènia i Malta es comprometen al reconeixement de l'estat palestí

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha participat en la reunió del Consell Europeu a Brussel·les, en la qual s'han abordat aspectes com l'augment del suport a Ucraïna, la necessitat de reforçar la seguretat i defensa europees o la crisi a Gaza, entre altres assumptes d'interès, com la reducció de les càrregues burocràtiques per a ajudar els agricultors a ser més competitius, els avanços en el procés d'ampliació i reforma de la UE, o la gestió de la migració.

 

El president del Govern ha posat en valor les contundents conclusions aconseguides pel Consell Europeu sobre Gaza. En aquest sentit, Pedro Sánchez ha subratllat que són "unes conclusions que reflecteixen la posició que Espanya ve defensant des que va esclatar el conflicte" i que "anomenen amb claredat a un alto-el-foc, a l'obertura dels corredors terrestres, al fet que no s'iniciï l'ofensiva sobre Rafah, a continuar donant suport a la labor de UNRWA en la franja i en el conjunt de la regió, i a impulsar una conferència de pau que porti a la solució dels dos estats".

 

Pedro Sánchez ha defensat que és l'única manera d'acabar amb el conflicte i garantir una pau duradora. Per això, en els marges del Consell, el president del Govern ha organitzat aquest matí una reunió amb els primers ministres d'Eslovènia, Irlanda i Malta en la qual s'ha adoptat el compromís a reconèixer a l'estat palestí de manera que contribueixi a l'èxit d'un procés de pau.

 

El Consell Europeu ha mostrat la seva profunda preocupació, tant per la catastròfica situació humanitària a Gaza i el seu efecte desproporcionat sobre la població civil, en particular dels nens, com pel risc imminent de fam causat per la insuficient entrada d'ajuda a Gaza. Referent a això, els líders europeus han acordat instar el Govern israelià que no emprengui una operació terrestre en Rafah, que empitjoraria la ja catastròfica situació humanitària.

 

Un altre aspecte que han abordat els líders europeus és la determinació a augmentar el suport a Ucraïna, amb la creació d'un fons específic per al país de 5.000 milions d'euros dins de la Facilitat Europea per a la Pau. Així mateix, s'han promogut nueves sancions a Rússia i la utilització dels rendiments dels actius immobilitzats per a fer costat al poble ucraïnès, al mateix temps que s'avança amb els Acords bilaterals de Seguretat en els quals estan treballant diversos estats membres.

 

El president del Govern ha subratllat que "Putin no ha guanyat la guerra, com pretenia. Però tampoc l'ha perdut". En aquest sentit, ha posat en valor la necessitat d'augmentar immediatament el suport a Ucraïna per a evitar que el front ucraïnès experimenti retrocessos. "Hem d'evitar-ho costi el que costi. Perquè el que està en joc és la credibilitat, la seguretat i el benestar de tots els europeus", ha recalcat.

 

El president del Govern, Pedro Sánchez, realitza declaracions als mitjans de comunicació a la seva arribada al Consell EuropeoEl president del Govern, Pedro Sánchez, realitza declaracions als mitjans de comunicació a la seva arribada al Consell Europeu. | Pool Moncloa/Fernando Calvo

 

En aquest context, els líders europeus han abordat la necessitat de reforçar i modernitzar la indústria de Seguretat i Defensa europea, un altre assumpte que ha estat discutit en el marc del Consell Europeu. El debat s'ha articulat entorn de la urgència de reaccionar a la guerra a Ucraïna, en el curt termini, i al reforç de la capacitat de resposta europea, en el llarg termini. A la seva arribada al Consell Europeu, el president del Govern va destacar que "Europa és un projecte de pau i per a garantir aquesta pau i espai de drets i llibertats, necessitem augmentar la nostra capacitat de dissuasió, la nostra seguretat i defensa, perquè no hi hagi temptacions per part de règims autoritaris que posin en qüestió i afebleixin aquest espai de drets, de llibertats i de democràcia, que és Europa".

 

La Unió Europea s'ha compromès a augmentar la seva preparació i les seves capacitats perquè estiguin a l'altura de les seves necessitats i de la seva ambició en el context de les creixents amenaces i desafiaments a la seguretat. Pedro Sánchez ha afirmat que aquest reforç "no és per a desenvolupar una economia de guerra o escalar el conflicte, sinó just per a la contrari: per a garantir que el projecte de pau que és Europa compti amb els instruments de dissuasió necessaris".

 

El president del Govern ha destacat que tant la sanitat com l'energia, les polítiques climàtiques, la transformació digital, i també, la seguretat, són béns públics europeus, que necessiten finançament nacional i també europea.

 

Pedro Sánchez ha posat en relleu els assoliments escomesos per la Unió Europea i la seva capacitat de resposta davant els grans reptes als quals s'ha enfrontat el projecte europeu, com la compra centralitzada de vacunes durant la pandèmia, l'aprovació dels Fons Next Generation o la crisi energètica a conseqüència de la guerra de Putin, que va ser acompanyada d'una reforma del mercat elèctric, precedida per la solució ibèrica liderada pel Govern d'Espanya i el Govern de Portugal. "Hi ha un qüestionament de la seguretat europea per un tercer país, que en aquest cas és el règim de Putin a Rússia. Hem de fer el propi amb la indústria de defensa i amb la seguretat", ha subratllat.