Cristina Peri, premi Cervantes 2021

l Ministeri de Cultura i Esport ha concedit el Premi Miguel de Cervantes a l'escriptora que més ha contribuiït amb obres de notable qualitat a enriquir el llegat literari hispànic. Ses Majestats els Reis han presidit l'acte de lliurament del Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes 2021, concedit a l'escriptora uruguaiana Cristina Peri Rossi.

A l'acte, que s'ha celebrat en el Paranimf de la Universitat d'Alcalá (Alcalá de Henares), han assistit el president del Govern, Pedro Sánchez; el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta; i nombroses personalitats de la política i la cultura. E

El jurat va atorgar el guardó a Peri Rossi per "reconéixer en ella la trajectòria d'una de les grans vocacions literàries del nostre temps i l'envergadura d'una escriptora capaç de plasmar el seu talent en una pluralitat de gèneres. La literatura de Cristina Peri Rossi és un exercici constant d'exploració i crítica, sense defugir el valor de la paraula com a expressió d'un compromís amb temes claus de la conversa contemporània com la condició de la dona i la sexualitat. Així mateix, la seua obra, pont entre Iberoamèrica i Espanya, ha de quedar com a recordatori perpetu de l'exili i les tragèdies polítiques del segle XX".

Premi Cervantes
El Premi Cervantes es va atorgar per primera vegada en 1976 a Jorge Guillén i des de llavors han sigut 47 els autors guardonats. En 1979, el Premi es va concedir ex aequo a Jorge Luis Borges i Gerardo Diego. Des de llavors, l'ordre de convocatòria contempla que el Premi no pot ser dividit, declarat desert o concedit a títol pòstum.

Mitjançant la concessió d'aquest premi, dotat amb 125.000 euros, es rendeix anualment públic testimoniatge d'admiració a la figura d'un escriptor que, amb el conjunt de la seua obra, haja contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.

Pot ser guardonat amb el Premi Cervantes qualsevol autor l'obra literària del qual estiga escrita totalment, o en part essencial, en castellà. Els candidats al Premi els poden presentar les Acadèmies de la Llengua Espanyola, els autors premiats en anteriors convocatòries, les institucions que, per la seua naturalesa, fins o continguts, estiguen vinculades a la literatura en llengua castellana i els membres del Jurat.

Cristina Peri Rossi
Cristina Peri Rossi (Montevideo, l'Uruguai, 1941) va estudiar Biologia, però es va llicenciar en Literatura Comparada. Sent molt jove va obtindre la càtedra que va exercir fins que va haver d'abandonar el país per motius polítics.

Des del principi va usar el seu segon cognom en homenatge a la seua mare, qui la va instruir des de xicoteta en l'amor a la literatura, a la música i a la ciència.

Va publicar el seu primer llibre en 1963, obtenint els premis més importants de l'Uruguai. En 1972, la seua obra i l'esment del seu nom es va prohibir en els mitjans de comunicació durant la dictadura militar que va imperar a l'Uruguai fins a 1985. Eixe any es va traslladar a Barcelona, on va començar la seua activitat contra la dictadura uruguaiana, escrivint en les pàgines de la mítica revista Triomf.

Novament perseguida, aquesta vegada per la dictadura franquista, es va exiliar a París en 1974. Va tornar definitivament a Barcelona a la fi d'aqueix any i va obtindre la nacionalitat espanyola. Des d'Aleshores viu a Espanya. Ha sigut professora de literatura, traductora i periodista, i és conferenciant habitual d'universitats espanyoles i estrangeres.

Ha cultivat diversos gèneres com la novel·la, amb obres com 'La nau dels bojos' (1984), 'L'amor és una droga dura' (1999), 'Tot el que no et vaig poder dir' (2017) o la novel·la autobiogràfica 'La insubmisa' (2020); el conte, amb llibres com a 'Habitacions privades' (2012) o 'Els amors equivocats' (2015); l'assaig amb títols com 'Sobre l'escriptura' (1991) o 'Quan fumar era un plaer' (2003); així com poesia, amb títols com a 'Descripció d'un naufragi' (1975), 'Babel bàrbara' (1992), 'Playstation' (2009) o 'Les replicantes' (2016).

Ha rebut importants guardons com el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Internacional Fundació *Loewe, el Premi NH Mario Vargas Llosa de relats o el Premi Iberoamericà de Lletres José Donoso 2019.

Jurado
El jurat, reunit el passat 10 de novembre de 2021, ha estat presidit per José Manuel Sánchez Ron, designat per la Reial Acadèmia Espanyola, que també ha actuat com a vocal. Com a secretària ha actuat, amb veu però sense vot, la directora general del Llibre i Foment de la Lectura, María José Gálvez Salvador, i com a secretària d'actes ha actuat, també amb veu però sense vot, la subdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles, Begoña Cerro Prada.

El jurat ha estat format a més pels vocals Cristina Maya, designada per l'Acadèmia Colombiana de la Llengua; José Francisco Assís Montero Regueró, per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Ana Rosa Domenella Amadio, de la Unió d'Universitats d'Amèrica Llatina (UDUAL); Ignacio Peyró Jiménez, per l'Institut Cervantes; Laura Revuelta Sanjurjo, per la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE); Ciro Francisco Bianchi Ross, per la Federació Llatinoamericana de Periodistes (FELAP); i Guapa Zovko, per l'Associació Internacional d'Hispanistes.

Llistat d'altres premiats
La relació dels guardonats amb el Premi Cervantes constitueix una clara evidència de la significació del guardó per a la cultura en llengua castellana:
1976 Jorge Guillén
1977 Alejo Carpentier
1978 Dámaso Alonso
1979 Jorge Luis Borges i Gerardo Diego
1980 Juan Carlos Onetti
1981 Octavio Paz
1982 Luis Rosales
1983 Rafael Alberti
1984 Ernesto Sábato
1985 Gonzalo Torrente Ballester
1986 Antonio Buero Vallejo
1987 Carlos Fuentes
1988 Maria Zambrano
1989 Augusto Rosegue Bastos
1990 Adolfo Bioy Casares
1991 Francisco Ayala
1992 Dolç María Loynaz
1993 Miguel Delibes
1994 Mario Vargas Llosa
1995 Camilo José Cela
1996 José García Nieto
1997 Guillermo Cabrera Infant
1998 José Hierro
1999 Jorge Edwards
2000 Francisco Umbral
2001 Álvaro Mutis
2002 José Jiménez Lozano
2003 Gonzalo Rojas
2004 Rafael Sánchez Ferlosio
2005 Sergio Pitol
2006 Antonio Gamoneda
2007 Juan Gelman
2008 Juan Marsé
2009 José Emilio Pacheco
2010 Ana María Matute
2011 Nicanor Parra
2012 José Manuel Caballero Bonald
2013 Elena Poniatowska
2014 Juan Goytisolo Gai
2015 Fernando del Pas
2016 Eduardo Mendoza
2017 Sergio Ramírez
2018 Anada Vitale
2019 Joan Margarit
2020 Francisco Brines