Les ajudes de l'Estat redueixen la pobresa a Espanya al seu nivell més baix des de 2015

De l'anàlisi, que es nodreix de dades d'Eurostat i de l'Institut Nacional d'Estadística, es desprén que aquestes taxes presenten una tendència clarament descendent des de l'any 2021 i que la pobresa i l'exclusió social a Espanya serien molt més greus de no comptar amb el paper protector de l'Estat.

L'anàlisi realitzada per la Secretaria General d'Inclusió coincideix en les seues conclusions amb l'informe presentat aquest dilluns al Senat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa a Espanya (EAPN-ÉS), en el qual es destaca que l'acció protectora de les ajudes i prestacions de l'Estat, al costat del foment de l'ocupació, han situat aquestes taxes en els mínims de la sèrie temporal.

"Les mesures que ha posat en marxa el Govern des de la pandèmia - Ingrés Mínim Vital, pujada del salari mínim, la rebaixa de l'IVA, els topalls a la factura de la llum i del gas o la revaloració de les pensions- han evitat que 10,8 milions de persones caiguen en situació de pobresa", ha explicat la ministra Elma Saiz, segons les dades de l'informe de EAPN. "És a dir, si les famílies només hagueren comptat amb els seus ingressos reals, sense l'ajuda de l'Estat, la taxa de pobresa se situaria en el 42,6%; però gràcies a la totalitat de transferències, incloses les pensions, aquesta taxa se situa en el 20,2%".

La taxa de risc de pobresa ha passat de 21,7 punts percentuals en 2021 a 20,2 en 2023, la qual cosa suposa la taxa més baixa des de 2015. "Els nous objectius desenvolupats en l'Agenda 2030 remarquen la importància d'aquesta taxa com a indicador específic", ha afegit la ministra. Quant a la taxa de risc de pobresa severa, s'ha passat de 10,2 punts percentuals en 2021, a 8,3 punts en eixe mateix 2023, sent també la taxa més baixa des de 2015.

"Aquestes dades demostren que el full de ruta del Govern progressista és l'adequada, però la nostra acció no ha acabat i som molt conscients d'això. No ens conformem", ha dit Saiz. "La lluita contra la desigualtat i la pobresa ha de ser una lluita compartida on l'Estat i les Comunitats Autònomes es comprometen per igual", ha afegit Saiz.

En eixe sentit, l'Ingrés Mínim Vital, política posada en marxa en 2020 pel Govern, ha sigut el paraigua necessari per a desplegar una acció protectora homogènia en tot el país. No obstant això, "es va dissenyar perquè fora complementari a les rendes mínimes autonòmiques, que podien aprofitar l'impuls del IMV per a augmentar la seua quantia o estendre l'ajuda a altres col·lectius, i 12 de les 17, també les dues ciutats autònomes, han optat per reduir-les. Necessitem estar units en aquest propòsit de país", ha continuat Saiz. Les úniques que no han reduït les seues rendes mínimes són Catalunya, Navarra, País Basc, Comunitat Valenciana i Canàries.

L'Ingrés Mínim Vital ha tingut efecte on més es necessitava des que es va posar en marxa en 2020, reduint la pobresa severa entre un 5 i un 20%. A Andalusia, Extremadura o Múrcia, per exemple, el IMV arriba a prop del 8% de la població.

La quantia de l'Ingrés Mínim Vital s'ha revaloritzat més d'un 30% des del 2020, destacant l'increment del 15% en 2022 per a fer front a la inflació.

Altres indicadors
Segons l'informe presentat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa a Espanya (EAPN), entre 2013 i 2018, les transferències de l'Estat a les llars van disminuir amb intensitat. En els últims anys, per contra, l'acció protectora de l'Estat no ha parat de créixer.

L'any 2021 es va reduir la pobresa 3,1 punts percentuals respecte a l'any anterior, només imputat a les mesures de l'escut social, com els ERTO i el IMV, "que van evitar que 1,5 milions de persones caigueren en la pobresa".
EAPN també destaca el paper de les pensions públiques, revaloritzades per llei conforme a l'IPC, que redueixen el risc de pobresa 16,4 punts percentuals, és a dir en uns 7,8 milions de persones. D'ells, 2 milions de persones no reben la prestació directament, però es beneficien de l'impacte en les seues xarxes de suport, "d'ací l'efecte multiplicador de la inversió social en pensions", assenyala la ministra. En els últims cinc anys, la pensió mitjana ha pujat un 27%.

Quant a l'índex de GINI, que mesura la desigualtat, mostra una tendència descendent des de 2014 (a excepció de l'any de la pandèmia) i arriba al seu mínim històric en 2023 (31,5 punts). És una de les taxes que més ha baixat entre les principals economies europees, com Alemanya, França, el Regne Unit i Portugal.

Pobresa infantil
Després d'analitzar els ingressos en forma d'ajudes a l'habitatge, per naixement o per cura de persones majors, així com les ajudes d'assistència social com el IMV i les rendes mínimes autonòmica, la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa a Espanya (EAPN) estima que en 2023, el 18,2% de les persones en llars amb menors van rebre alguna d'aquestes ajudes, la qual cosa suposa la dada més elevada de la sèrie. D'aquesta manera, l'extensió d'aquestes ajudes ha augmentat un 82,4% després d'encadenar quatre anys seguits d'increment.

En aquest sentit, les persones en llars vulnerables amb menors van ingressar 4.207 euros de mitjana a l'any, és a dir, 1.112 euros més que en 2021.

Una de les mesures més rellevants en la lluita contra la pobresa infantil és l'Ingrés Mínim Vital i el complement d'ajuda associat a ell. En la majoria de les llars cobertes pel IMV viuen menors d'edat, un 67%. En concret, 816.000 menors són protegits per aquesta prestació.

Quant al complement d'ajuda a la infància, en 2024 arriba a 455.000 famílies. "Mai abans s'ha dedicat tant d'esforç en la lluita contra la pobresa infantil", explica la ministra Saiz. "S'ha quadruplicat la despesa per a això, però, de nou, no ens conformem. Una democràcia plena és la que garanteix totes les oportunitats per a les noves generacions".