El Govern aprova el Projecte Estratègic de microelectrònica i semiconductors

La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, *Nadia Calviño, ha apuntat que "probablement és el projecte més ambiciós del pla de recuperació" per la seua quantia (12.250 milions d'euros d'inversió pública), el seu impacte transformador per a la indústria i la seua contribució a l'autonomia d'Espanya i de la Unió Europea en matèria tecnològica.

 

L'objectiu del PERTE Xip, ha afegit Calviño, és desenvolupar de manera integral les capacitats de disseny i de producció de la indústria espanyola de microelectrònica i semiconductors, abastant tota la cadena de valor, des del disseny fins a la fabricació dels xips, i generar un efecte multiplicador, no sols en els sectors tecnològics, sinó sobre el conjunt de la indústria i de l'economia.

 

Nadia Calviño ha recordat que l'escassetat de producció de semiconductors a Europa implica una dependència d'actors situats a Taiwan, els Estats Units, Corea del Sud, el Japó i la Xina, situació que cal revertir. Europa ha llançat diferents projectes per a aconseguir el 20% de la producció mundial l'any 2030.

 

En aquest context, Espanya aposta per reforçar els actius estratègics en els quals està millor posicionada: desenvolupament d'arquitectures alternatives com RISC-V; fotònica integrada; desenvolupament de xips quàntics i xarxa de sales de micro o nano fabricació. A més, disposa d'empreses líders que demanden semiconductors en sectors tractors com l'automoció, la fabricació de màquines eines, les telecomunicacions, la indústria aeroespacial, el transport ferroviari, la defensa i la construcció d'infraestructures.

 

Nadia Calviño durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministros Nadia Calviño, durant la seua intervenció en la roda de premsa (Pool Moncloa)

 

El PERTE Xip té una orientació a llarg termini, anirà avançant per fases, es construirà amb la col·laboració públic-privada, i de forma integrada i alineada amb l'estratègia europea de xips, segons ha exposat la vicepresidenta primera.

 

El primer eix suposa el reforç de la capacitat científica, amb actuacions per a enfortir la I+D+i sobre microprocessadors d'avantguarda i arquitectures alternatives i la fotònica integrada, desenvolupar xips quàntics i participar en els Projectes Importants d'Interés Comú Europeu de Microelectrònica i Tecnologies de la Comunicació (IPCEI EM-TC).

 

El segon es refereix a l'estratègia de disseny i inclou iniciatives que potenciaran la capacitat espanyola en el disseny de microprocessadors d'avantguarda mitjançant la creació d'empreses *fabless, línies de pilots de proves i xarxes de capacitació en matèria de semiconductors.

 

El tercer eix s'orienta la construcció de plantes de fabricació a Espanya amb capacitat tant superior com inferior als 5 nanòmetres.

 

El quart implica la dinamització de la indústria de fabricació de Tecnologies de la Informació i Comunicació europees, amb un esquema d'incentius a la indústria manufacturera per a la creació d'un fons de xips.

 

Nadia Calviño ha detallat que el pressupost total del PERTE Xip ascendeix a 12.250 milions d'euros fins a l'any 2027. La principal font de finançament provindrà de l'addenda al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que l'Executiu presentarà en la segona part de l'any.

 

L'execució del PERTE s'articularà a través de diferents instruments de gestió, com a subvencions, aportacions de capital, contractes, encàrrecs i altres formes de col·laboració públic-privades.

 

Per a articular el projecte es crearà un Comissionat Especial per al Projecte de Microelectrònica i Semiconductors dirigit per Jaime Martorell *Suarez, expert en el sector.

 

La vicepresidenta primera ha conclòs assenyalant que el Govern vol que Espanya tinga un paper rellevant en l'àmbit tecnològic i els fons europeus proporcionen una oportunitat extraordinària: "Tenim el pla de recuperació, un full de ruta per a la transformació dels sectors tractors de la nostra economia, tenim el finançament per a fer-la realitat i la determinació d'aprofitar-la".

 

María Jesús Montero durant la roda de premsa posterior al Consell de *MinistrosLa ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, durant la seua intervenció (Foto: *Pool Moncloa/César P Sendra)

 

El Consell de Ministres ha aprovat l'Oferta d'Ocupació Pública (*OPE) per a 2022, que inclou 44.787 places, un 12,2% més que en 2021.

 

"És la major oferta de la història", ha destacat la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, que ha reiterat el compromís del Govern amb l'ocupació pública de qualitat i un personal "qualificat, eficient i compromés amb el servei als ciutadans".

 

Montero ha advertit que no es poden enfortir les polítiques públiques si les Administracions no compten amb els treballadors necessaris i l'estabilitat laboral suficient per a poder realitzar-les.

 

Per això, ha recordat, des de 2018 el Govern ha aprovat un total de 143.869 places, un 126% més que les que es van aprovar entre 2012 i 2017, i ha previst en els vigents Pressupostos Generals de l'Estat taxes de reposició del 110 al 125% segons sectors.

 

La ministra també ha subratllat que les places oferides són coherents amb les prioritats de l'Executiu. El 27,5% estan vinculades a la cohesió social i serveis a la ciutadania, el 19% a l'economia verda i sostenible i el 14,6% a la transformació digital i la innovació. A més, es potencien els perfils *STEM de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques per a les places d'accés lliure.

 

La OPE 2022 inclou 34.151 places en l'oferta ordinària i 10.363 en la d'estabilització d'ocupació temporal.

 

En l'ordinària s'inclouen les places d'ingrés lliure i les de promoció interna per a l'Administració General de l'Estat (AGE), el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, les Forces Armades, l'Administració de Justícia i el Consell General del Poder Judicial.

 

En l'oferta d'estabilització s'ofereixen 4.691 places en *AGE i 5.945 per a l'Administració de Justícia. La ministra ha puntualitzat que a aquestes dues ofertes caldrà sumar-li pròximament altres 18.149 places corresponents al sector públic empresarial i ens instrumentals.

 

Montero ha recordat que, amb l'aprovació de l'oferta d'ús d'estabilització, el Govern compleix el calendari establit en la Llei 20/2021 de Mesures Urgents per a la Reducció de la Temporalitat en l'Ocupació Pública, segons el qual totes les Administracions Públiques han d'haver-la autoritzat abans de l'1 juny de 2022: "Hui ho fem nosaltres i espere que en els pròxims dies ho facen la resta d'administracions, comunitats autònomes i corporacions locals".

 

Els processos selectius en l'Estat es convocaran abans de desembre d'enguany i té com a data límit el 31 de desembre de 2024.

 

El Govern ha aprovat el Pla de mesures d'estalvi i eficiència energètica previst en el Pla Nacional de Resposta a les Conseqüències Econòmiques i Socials de la Guerra a Ucraïna.

 

Montero ha assenyalat que s'han inclòs en aquest Pla, dirigit a l'Administració General de l'Estat (*AGE) i a les entitats del sector públic estatal, aquelles mesures que poden tindre un efecte d'estalvi energètic en el curt termini.

 

Per a la racionalització de l'ús de les instal·lacions i dels edificis públics s'establiran, per exemple, horaris d'apagat i encés de les instal·lacions de climatització, il·luminació i equipament ofimàtic, i es controlaran les condicions de temperatura dels locals. També es regularà el nivell lluminós de l'enllumenat exterior i s'identificaran zones susceptibles d'albergar instal·lacions fotovoltaiques per a l'autoconsum.

 

Entre les mesures de caràcter organitzatiu, Montero ha ressaltat el reforç de la modalitat de treball a distància per a reduir els desplaçaments i el consum d'energia en els centres de treball. Les sotssecretaries dels diferents ministeris determinaran els llocs de treball susceptibles d'acollir-se a aquesta modalitat, que podrà prestar-se tres dies a la setmana, mentre que els altres dos dies seran de treball presencial.

 

Tots els empleats públics rebran formació sobre l'ús eficient de l'energia i la mobilitat. En aquest sentit, s'incentivarà l'ús del transport públic i de la bicicleta i s'habilitaran aparcaments segurs.

 

L'Executiu ha acordat la remissió a les Corts del Projecte de Llei d'Institucionalització de l'Avaluació de Polítiques Públiques en l'Administració General de l'Estat, que "permetrà fer un salt qualitatiu en termes de qualitat i eficàcia de les polítiques públiques", ha afirmat María Jesús Montero.

 

La ministra ha explicat que la nova norma permetrà sistematitzar en l'administració pública la cultura de l'avaluació contínua, la implantació d'indicadors que asseguren l'ús eficient dels recursos públics, la consecució dels objectius plantejats i la rendició de comptes davant la ciutadania.

 

Atenció 24 hores per a dones víctimes de violència sexual

Isabel Rodríguez i María Jesús Montero durant la roda de premsa posterior al Consell de *MinistrosIsabel Rodríguez i María Jesús Montero, durant la roda de premsa (Foto: *Pool Moncloa/César P Sendra)

 

El Govern distribuirà entre les comunitats autònomes 46,2 milions d'euros perquè posen en marxa centres d'atenció 24 hores per a dones víctimes de violència sexual. El repartiment es concretarà en la Conferència Sectorial d'Igualtat.

 

La ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha explicat que l'objectiu és que existisca un centre en cada província obert les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any per a oferir atenció psicològica i jurídica a les víctimes.

 

Respecte a la violència de gènere, el Consell de Ministres ha conegut l'informe anual de l'Observatori Estatal de Violència en el qual es recull que quinze dones han sigut assassinades en el que va d'any, que el telèfon 016 ha atés quasi 70.000 crides i que més de 13.500 dones han sol·licitat ordres de protecció. Des que existeixen estadístiques s'han comptabilitzat 1.145 víctimes.

 

Rodríguez ha fet una crida als poders públics, els mitjans de comunicació i la ciutadania per a "combatre sense pal·liatius" tant les agressions sexuals com la violència de gènere.