INTERNACIONAL
La OTAN intensifica la pressió per augmentar la despesa en defensa
Amb el conflicte a Ucraïna i el possible retorn de Trump, l'Aliança planteja elevar l'objectiu al 3% del PIB, mentre Espanya segueix a la cua amb un 1,28%.
Dilluns, 23 de Desembre del 2024 Tiempo de lectura:La pròxima cimera de la OTAN a La Haia, prevista per al juliol, podria marcar un punt d’inflexió en la despesa militar dels seus 32 membres. Davant el repte que suposa la guerra entre Rússia i Ucraïna, i la possibilitat del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, l'Aliança Atlàntica ha reobert el debat sobre la necessitat d’incrementar els pressupostos en defensa.
En 2014, els països de l’OTAN van acordar destinar el 2% del seu PIB a despeses militars per a l’any 2024. No obstant això, segons dades recents, huit membres, incloent Espanya, encara no han assolit aquesta meta. Amb una inversió d’un 1,28% del PIB, Espanya ocupa l’últim lloc en despesa militar, per darrere d’Eslovènia, Luxemburg i Bèlgica, i només preveu arribar al 2% en 2029.
Cap a un nou objectiu del 3% del PIB?
L’Aliança estudia la possibilitat d’augmentar el compromís al 3% del PIB, una proposta que ha guanyat força en el context de la guerra a gran escala d’Ucraïna i l’increment sense precedents en la compra d’equipament militar. A més, el possible retorn de Trump, crític amb els membres més frugals, ha afegit pressió a les conversacions.
Tot i això, fonts diplomàtiques adverteixen que un increment immediat seria poc realista. “Un augment gradual podria ser viable, però el més important ara és que tots els països arriben al 2%, que ja es va pactar com a mínim i no com a màxim”, assenyala una font pròxima a les negociacions.
La posició d’Espanya i el futur de l'Aliança
El retard d’Espanya per a complir amb el compromís del 2% reflecteix una realitat compartida per altres països, però la situació actual exigeix una resposta més contundent, segons les conclusions que s’esperen en la pròxima cimera de La Haia. Aquesta trobada podria determinar si s’estableix un nou objectiu del 3% i si s’intensifiquen les mesures per pressionar els aliats més reticents.
Amb la guerra a Ucraïna com a teló de fons i el debat obert sobre els límits del finançament en defensa, l’OTAN s’enfronta al desafiament d’unir esforços per enfortir la seva capacitat militar sense perdre de vista les realitats econòmiques dels seus membres.
