Familiars dels desapareguts per la DANA podran sol·licitar el dimecres la declaració de defunció

Els familiars de les tres persones desaparegudes durant la catastròfica riuada del passat 29 d'octubre afronten, entre el dolor i la frustració, el termini legal que els permetrà sol·licitar la declaració oficial de defunció. Aquest dimecres, 29 de gener, es compleixen els 90 dies estipulats a l'article 193 del Codi Civil per iniciar aquest tràmit judicial.

Entre els desapareguts es troben Francisco Ruiz, de 64 anys, qui va desaparèixer després de salvar els seus dos néts a Montserrat; Elisabeth Gil, de 37 anys, el rastre de la qual es va perdre a Xest mentre viatjava amb sa mare, qui va ser trobada sense vida posteriorment; i José Javier Vicent, desaparegut a Pedralba quan conduïa amb la seua filla, el cos de la qual va ser localitzat a més de 60 quilòmetres de distància.

El dolor de la incertesa i els tràmits judicials

Saray Ruiz, filla de Francisco Ruiz, ha explicat a l'agència EFE que acudirà als jutjats de Picassent per a obtenir el certificat de defunció del seu pare. «És molt dolorós, sentim que això no té fi. Cada dia perdem l’esperança de trobar el seu cos», comenta, expressant també la seua frustració per la gestió de les autoritats.

Les tasques de recerca, segons Saray, han sigut molt complicades. La Guàrdia Civil sospita que el cos de Francisco podria haver sigut arrossegat pel riu Magre fins al Xúquer, la qual cosa ha portat a operatius en municipis com Llombai, Carlet i Guadassuar. «Només sabem que la corrent es va emportar la seua gorra i una sabata prop del cotxe, però no tenim més pistes», lamenta.

Malgrat el dolor, Saray troba consol en el fet que els seus fills, de 5 i 10 anys, van sobreviure gràcies al sacrifici del seu avi. «La xicoteta pregunta més, però el xiquet evita parlar del tema; canvia de conversa quan sa germana ho menciona», explica.

Tanmateix, critica la manca de suport psicològic per a les víctimes. «Ningú ha contactat amb nosaltres per oferir ajuda. Només ens van portar dues caixes de Lego per als xiquets. Es parla molt d’atenció psicològica, però no arriba quan realment es necessita», denuncia.

La lluita dels familiars d’Elisabeth Gil

Ernesto Martínez, oncle d’Elisabeth Gil, també viu una situació devastadora. La jove va desaparèixer quan el seu vehicle va ser arrossegat a Xest mentre tornava al seu treball en un hotel pròxim al circuit de carreres. Mentre sa mare va ser trobada fora del cotxe, es creu que Elisabeth va quedar atrapada a l'interior.

Ernesto explica que ara treballa per a regularitzar la situació dels seus nebots, de 19 i 4 anys, perquè puguen accedir als drets com a orfes. «És desesperant, no hi ha cap rastre del cos ni del cotxe. Només sabem on va desaparèixer gràcies a un vídeo que va gravar per justificar el seu retard, on es veu una línia elèctrica», detalla.

Com altres familiars, Ernesto s’ha unit a la querella presentada per l’associació SOS Desapareguts. Aquesta busca identificar i portar davant la justícia els responsables d’una catàstrofe que consideren evitable. La denúncia serà presentada a l’Audiència Nacional al febrer.

Tant Saray com Ernesto comparteixen la seua indignació amb les institucions, tant per la gestió de la riuada com per la falta d'atenció a les víctimes. «Esperem que la justícia ens done la raó, però, si no aconseguim res, continuarem lluitant perquè açò no es quede en l'oblit. El que ha passat ha de formar part de la història de València», conclou Saray Ruiz.