“Anora”, la pel·lícula que arrasa als Oscars, reafirma el triomf del cinema d'autor

La història d'”Anora”, l’audaç i emotiva pel·lícula sobre una treballadora sexual casada amb el fill d'un oligarca rus, es va consagrar com la gran vencedora en la recent gala dels Premis Oscar. Dirigida per Sean Baker, la pel·lícula es va alçar amb quatre estatuetes: Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió i Millor Muntatge. A aquestes es va afegir el premi a Millor Actriu per Mikey Madison, qui va interpretar la complexa protagonista de la cinta.

La pel·lícula, que ha suposat una fita dins del cinema independent, destaca pel seu reduït pressupost de només sis milions de dòlars, un clar reflex del triomf del cinema d'autor. En un dels seus discursos al rebre els premis, Baker va celebrar l'èxit del cinema independent i va expressar el seu suport a la preservació de les sales de cinema, cridant “¡Llarga vida al cinema independent!”. A més, el director va destacar que “Anora” és la tercera pel·lícula en la història dels Oscars que ha aconseguit la Palma d'Or a Cannes, sumant-se als èxits de “Marty” (1956) i “Paràsits” (2020).

Un dels moments més sorprenents de la nit va ser el guardó a Millor Actriu, que va recaure en Mikey Madison per la seva interpretació d'una treballadora sexual dura i fràgil. Madison va sorprendre en vèncer a la favorita Demi Moore, qui, malgrat no emportar-se el premi, va contribuir a l'èxit de la seva pel·lícula La substància, que va guanyar l'Oscar a Millor Maquillatge i Perruqueria. També va estar nominada l'espanyola Karla Sofía Gascón, que no va desfilar per la catifa roja, però sí que va assistir a la gala.

Brody i la pel·lícula "The Brutalist"

Quant als altres premis destacats, Adrien Brody es va fer amb el seu segon Oscar, 22 anys després de El pianista, per la seva interpretació a “The Brutalist”, on interpreta un arquitecte hongarès exiliat després de la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula també va rebre premis a Millor Fotografia, per a Lol Crawley, i a Millor Banda Sonora, per a Daniel Blumberg, consolidant-se com una de les pel·lícules més memorables de la temporada.

La sorpresa de Zoe Saldaña

Per la seva banda, Zoe Saldaña es va emportar l'Oscar a Millor Actriu Secundària pel seu paper a “Aún estoy aquí”, on interpreta la protagonista, una immigrant dominicana que lluita pels somnis de la seva família als Estats Units. Durant el seu discurs, Saldaña va compartir la seva emoció en ser la primera actriu d'origen dominicà a rebre el premi, assegurant que no seria l'última.

Emilia Pérez i el premi a millor cançó

Malgrat no obtenir el guardó a Millor Pel·lícula Internacional, que va ser per a “Aún estoy aquí” de Walter Salles, la pel·lícula Emilia Pérez es va emportar l'Oscar a Millor Cançó Original per al tema "El mal", compost pel director Jacques Audiard. Aquest resultat reflexa, en part, la qualitat de la pel·lícula brasilera, que va superar la producció francesa en la categoria internacional.

Kieran Culkin, el triomf esperat

Kieran Culkin va aconseguir finalment el seu esperat Oscar a Millor Actor de Repartiment per la seva interpretació d'un net còmic i dramàtic a “A Real Pain”, una pel·lícula que ha captivat la crítica amb la seva combinació d'humor i profunditat emocional.

Els premis a l'animació i el documental

En l'apartat de Millor Pel·lícula d'Animació, la sorpresa va arribar de la mà de “Flow”, una producció letona que va derrotar els gegants Pixar i DreamWorks, reafirmant que el talent i la creativitat poden provenir de qualsevol racó del món.

Finalment, el documental palestí “No Other Land” es va emportar l'Oscar a Millor Documental, mostrant la devastació que l'ocupació israeliana ha causat a Cisjordània. Els directors del projecte, quatre activistes palestins i israelians, van aprofitar el seu discurs per fer una crida a la comprensió entre ambdós pobles i assenyalar el paper crucial de les veus dels afectats enmig del conflicte.

Amb una gala marcada per la diversitat i el cinema independent, els Premis Oscar 2025 van demostrar que els gustos de l'Acadèmia han canviat, apropant-se cada vegada més al cinema d'autor i a la representació d'històries més humanes i diverses.