AVA-Asaja critica l'exclusió dels productors de fruits secs de les ajudes de la PAC

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha expressat la seva desaprovació pel fet que el Reial decret 168/2025, que regula les ajudes associades de la Política Agrària Comuna (PAC), exclogui algunes de les comarques més productives d'ametlles i garrofes de València i Castelló, en àrees amb risc de desertificació. En concret, els productors de fruits secs de secà situats en aquestes zones no es beneficien de les ajudes, tot i que també pateixen els efectes de la sequera.

El decret inclou comarques com "Sagunt, Huerta de València i Campos de Liria" a València, i "La Plana i Litoral Nord" a Castelló, però deixa fora les comarques de l'interior, com la Hoya de Buñol, Utiel-Requena, Valle de Ayora, Els Serranos, Alto Palancia, Alto Mijares, L'Alcalatén, Alt Maestrat i Els Ports, que són àrees amb una gran producció de fruits secs i que també han sofert una disminució significativa de les precipitacions.

Des de l’AVA-Asaja, apunten que en 2024 la producció d'ametlles i garrofes en aquestes zones va registrar una disminució d'uns 70%, principalment a causa de la sequera, una circumstància que afecta de manera greu les comarques interiors.

Malgrat que la quantitat de les ajudes és reduïda (en 2024 va ser de 64 euros per hectàrea), l'associació reclama que el Govern amplie la llista de zones beneficiàries per incloure totes les àrees productores de fruits secs que pateixen els mateixos problemes de sequera.

A més, el reglament que regula aquesta ajuda especifica que els productors d'ametller, avellaner i garrofer en secà tenen dret a l'ajuda sempre que els cultius estiguin en pendents superiors al 10%, una condició que afecta a una minoria del sector.

D'altra banda, l'AVA-Asaja ha valorat positivament una modificació recent en la normativa sobre el potencial de producció vitivinícola, a través del Reial decret 1308/2024. Aquesta modificació amplia el termini per a la presentació de les sol·licituds d’autoritats per a replantacions de vinyes fins al final de la cinquena campanya vitícola posterior a l’arrencada, una mesura que facilita una millor recuperació dels terrenys sense que això impliqui la pèrdua dels drets de plantació de vinyes, adaptant-se així a la nova normativa de la Unió Europea.