Espanya descarta enviar tropes a Ucraïna i nega que siga un debat a la UE

La tensió internacional entre els Estats Units, la Unió Europea i Ucraïna ha augmentat en les últimes setmanes arran de diverses decisions preses per l'administració Trump. Entre aquestes mesures destaca la suspensió de l'ajuda militar i la interrupció de les comunicacions entre els serveis d'intel·ligència nord-americans i el govern ucraïnés, un fet clau en el conflicte bèl·lic.

Davant aquesta situació, els líders de les principals potències europees s'han reunit per coordinar la seua resposta i estudiar vies per aconseguir un possible alto el foc, en un escenari marcat per l'allunyament dels EUA de la política de suport a Ucraïna.

Europa debat el paper de les seues tropes a Ucraïna

El president francès, Emmanuel Macron, s'ha posicionat com una de les figures més actives en aquest debat i ha defensat el desplegament de tropes europees en determinades zones d'Ucraïna per garantir-ne la seguretat, especialment ara que el país aspira a entrar a l'OTAN.

No obstant això, no tots els països de la Unió Europea comparteixen aquesta visió. Diversos governs insisteixen que un desplegament militar només podria produir-se si prèviament es garanteix la pau. En aquesta línia, el ministre d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació d’Espanya, José Manuel Albares, ha assegurat que "no hi ha debat" sobre l’enviament de tropes europees per supervisar un possible alto el foc a Ucraïna. "No és una opció que Espanya es plantege", ha reiterat a la reunió de ministres d’Exteriors celebrada a Brussel·les.

Per la seua banda, la representant de la UE per a la Política Exterior, Kaja Kallas, ha coincidit amb Albares, afirmant que "primer ha d’haver-hi pau" abans d’avaluar qualsevol intervenció militar. No obstant això, la Unió Europea no ha descartat del tot futures mesures de suport militar a Ucraïna, una possibilitat que Polònia ja va rebutjar en la recent visita de Macron a Varsòvia.