Generalitat reforça Emergències després de la DANA amb un augment històric del pressupost

La riuada del 29 d’octubre i les seues devastadores conseqüències, amb 228 víctimes mortals, han suposat un punt d’inflexió en la política del Consell de Carlos Mazón. La percepció del risc davant catàstrofes naturals s’ha vist alterada, i el govern valencià ha reaccionat amb una reestructuració profunda en matèria d’emergències.

Si en juliol de 2023 el Partit Popular cedia a Vox la gestió d’Emergències, dins del pacte de coalició, com a secretaria autonòmica dependent de Justícia, la remodelació posterior a la DANA la va elevar a Conselleria pròpia. Ara, en els pressupostos de 2025, el departament experimenta un increment de finançament sense precedents per abordar els errors que van agreujar la tragèdia.

Un augment pressupostari sense precedents

La nova Conselleria d’Emergències i Interior, dirigida per Juan Carlos Valderrama, serà l’àrea que més creixerà en el nou pressupost. El projecte de llei aprovat pel Consell contempla una dotació superior als 440 milions d’euros, en contrast amb els 177 milions assignats en 2024.

Aquest augment es finançarà, en gran part, amb els 2.364 milions d’euros d’endeutament que el govern central ha autoritzat al Consell per a aquest exercici, destinats a actuacions relacionades amb la riuada. D’aquests, 243,3 milions es destinaran directament a Emergències, mentre que 197,1 milions arribaran a través de partides ordinàries.

Un nou enfocament en innovació i prevenció

Més enllà de l’increment pressupostari, la Generalitat també aposta per la innovació en la gestió de crisis. Els comptes autonòmics inclouen la creació d’una nova Direcció General d’Innovació en Emergències, una iniciativa ja anunciada per Valderrama després de la crisi de govern i que ara rep el seu primer suport financer.

Per ara, la dotació inicial serà de 195.000 euros, destinats exclusivament a personal. No hi ha prevista cap assignació per a compra de material, funcionament o inversions. Es tracta, en essència, d’un organisme de reflexió i anàlisi amb què el Consell pretén aprendre dels errors del 29-O i corregir deficiències en la resposta administrativa i en la coordinació amb els organismes estatals.

Cap a un sistema de resposta més eficient

Un dels objectius principals d’aquesta nova àrea serà el desenvolupament de sistemes de monitorització en temps real i d’alertes primerenques, després que la Generalitat haja denunciat la manca d’inversió estatal en infraestructures per al control de cabals.

També es preveu la implementació de plataformes de comunicació per optimitzar la presa de decisions, un aspecte crític després que, el 29-O, el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) no tinguera constància de les 19.000 trucades rebudes al 112.

Crítiques a Aemet i la CHJ

Després de qüestionar la previsió de pluges feta per Aemet, el Consell defensa l’ús de tecnologia avançada per a una predicció més precisa dels fenòmens meteorològics extrems. A més, davant la manca de comunicació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), proposa la creació de plataformes d’integració que connecten totes les agències implicades en la gestió d’inundacions.

Finalment, davant els retards en l’enviament de l’alerta massiva per SMS el 29 d’octubre, l’executiu autonòmic treballarà en la millora dels sistemes d’avís d’emergència per garantir una informació més ràpida i efectiva a la població i a les autoritats.