Només 170 bombers es van desplegar a la zona l'endemà de la DANA

Els bombers forestals de la Generalitat Valenciana no van ser activats el 30 d'octubre de 2024, el dia després de la devastadora DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts). Així ho han manifestat fonts sindicals del servei de bombers de la Generalitat, un cos amb 900 efectius en tota la Comunitat Valenciana que va romandre a les seves bases en aquesta jornada crítica. Aquesta manca de mobilització es deu a què la seva activació depèn del Consorci Provincial de Bombers de València, que va ser qui va coordinar la resposta immediata.

Segons les dades, el 30 d'octubre es van desplegar un total de 170 bombers entre els diversos cossos operatius implicats en la crisi. D'aquests, 34 eren del Consorci Provincial de Bombers, 60 de les brigades forestals de la Diputació de València i 76 procedents d'unitats externes, incloent efectius de fora de la província. Malgrat això, els bombers forestals autonòmics no van ser activats durant aquesta primera jornada.

Crítiques a José Miguel Basset

Aquest fet ha generat un malestar important dins del cos de bombers, que ha mostrat una gran crítica cap a l'exinspector del Consorci Provincial de Bombers de València, José Miguel Basset, qui va ser la persona al capdavant de l'operatiu del 29 d'octubre, dia de la DANA. En la seva compareixença davant la comissió d'investigació de la Diputació de València, Basset va justificar la retirada de la unitat de bombers forestals desplegada a Chiva per la reducció del caudal del riu, i va argumentar que ja era l'hora de dinar. Aquest testimoni ha estat un punt de conflicte, ja que els sindicats i bombers critiquen que no es mobilitzés més personal, tot i que existien recursos disponibles.

Increment progressiu dels efectius

En el mateix informe, Basset va reconèixer que el nombre de bombers va créixer de manera significativa els dies següents. El 2 de novembre, ja eren 336 els efectius desplegats, amb una incorporació destacada de 28 membres dels bombers forestals. La situació va arribar a un punt àlgid el 10 de novembre, amb 2.871 bombers, incloent personal d'altres comunitats autònomes i internacionals.

Un dels aspectes més crítiques va ser la gestió del gran nombre de voluntaris i efectius que van arribar a la zona de la crisi, la qual va dificultar la coordinació i, en alguns casos, fins i tot l'ús de maquinària per netejar les vies de comunicació. Basset va reconèixer que la manca de planificació va complicar el desplegament inicial dels efectius, malgrat que en els primers dies es va gestionar la incorporació de l'exèrcit i altres cossos de seguretat, que van sumar més de 20.000 persones.

Entre les queixes dels bombers forestals, destaca que els seus helicòpters, tot i comptar amb l’autorització de l’Aviació Civil, no van ser mobilitzats, ja que el Consorci no va sol·licitar la seva intervenció. Aquest fet ha causat frustració, ja que molts dels seus efectius consideren que la seva actuació podria haver estat decisiva per controlar la situació des del primer moment.

Declaracions de Basset a la comissió d'investigació

Un altre punt de polèmica va ser la intervenció de Basset davant la comissió, on va afirmar que la responsabilitat tècnica de la gestió de l'emergència era de la Generalitat Valenciana, concretament de la Conselleria d'Emergències. Així ho han corroborat els portaveus del PSPV i Compromís, que han insistit que la Generalitat no va mobilitzar els recursos suficients per afrontar l'emergència en la seva totalitat. A més, van subratllar que la informació de les trucades d'emergència del 112 va ser transmesa automàticament als òrgans competents, una qüestió que va generar polèmica amb el govern autonòmic.

Tot i la crítica, el mateix Basset va destacar que la gestió dels efectius i la seva distribució va ser una tasca complexa, on la coordinació i la priorització dels àmbits afectats eren essencials per evitar el caos. Malgrat això, l'elevada tensió en les primeres hores de l'emergència va deixar en evidència la falta d'una resposta més ràpida i efectiva per part de les autoritats competents.

Finalment, les crítiques també s'han dirigit a la Diputació de València, que ha estat acusada d'ocultar informació rellevant sobre la gestió de l'emergència. Els portaveus dels grups polítics de l’oposició han demanat que les sessions d’investigació siguen obertes al públic per garantir la transparència.