Emergències nega retards en demanar reforços de la UME durant la DANA

La Conselleria d'Emergències i Interior ha desmentit les acusacions del grup parlamentari Compromís, que sostenia que es va tardar una hora a enviar la sol·licitud de desplegament de la Unitat Militar d'Emergències (UME) durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. Segons la Conselleria, el correu electrònic es va signar digitalment a les 20:33 hores i es va enviar immediatament després, a les 20:34 hores a la Sala d'Emergències i a les 20:35 hores a la Delegació del Govern i al Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències (CENEM). ​

Compromís havia afirmat que el document per a sol·licitar el desplegament de la UME estava llest a les 19:34 hores però no es va enviar fins una hora després. La Conselleria ha explicat que l'hora que apareix en el correu electrònic correspon a la zona horària UTC+0, mentre que l'hora oficial a Espanya és UTC+1. Per tant, les 19:34 hores UTC+0 són en realitat les 20:34 hores a Espanya. ​

Pel que fa a la informació sobre possibles víctimes mortals, la Conselleria ha indicat que aquesta provenia de les forces d'intervenció, com el cos de bombers, i es va incloure en el document de sol·licitud de reforç de la UME com a mesura de prudència, ja que no hi havia confirmació oficial de defuncions en el moment de l'enviament del document. ​

A més, la Conselleria ha exigit a Compromís que rectifique les seues declaracions i ha lamentat que el grup parlamentari difonga informació falsa que només busca manipular una tragèdia. ​

D'altra banda, s'ha conegut que l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, va alertar a les 14:44 hores del 29 d'octubre que "els barrancs estan a punt de col·lapsar" en un missatge de WhatsApp enviat a la vicepresidenta primera del Consell i consellera Susana Camarero. Aquest missatge forma part d'un informe pericial aportat per la defensa d'Argüeso en la causa que investiga la gestió de la DANA. ​

L'informe també recull altres comunicacions entre Argüeso i diferents autoritats, com la consellera de Justícia i Interior de l'època, Salomé Pradas, en les quals s'abordaven decisions sobre el tancament de col·legis i la mobilització de bombers forestals en zones crítiques. ​

La Generalitat ha afirmat que aquests missatges de WhatsApp confirmen que l'administració autonòmica va actuar on tenia informació, concretament en el riu Magre, i que no es va rebre informació sobre el barranc del Poyo per part del Govern d'Espanya. ​

Aquestes revelacions s'emmarquen en la investigació judicial en curs per a determinar les responsabilitats en la gestió de la DANA que va causar la mort de 227 persones.