Mig miler de veïns d’Aldaia ixen al carrer per reclamar el desviament del barranc de la Saleta

Aldaia clama per una solució definitiva al perill de noves inundacions. Mig miler de persones van participar aquest dimarts en una marxa pels carrers del municipi per reclamar el desviament del barranc de la Saleta cap al nou llit del Túria.

L’acte, convocat per la plataforma d’afectats per la DANA del 29 d’octubre, coincideix amb els sis mesos des de les greus inundacions que van assolar localitats de l’Horta Sud i altres zones de la província de València. La manifestació, que va eixir de l’avinguda 2 de Maig, va fer parada davant de la parròquia de l’Anunciació per a un homenatge en record de les víctimes, i va concloure a la plaça de l’Ajuntament amb el desplegament d’una pancarta amb el lema «Desviament barranc ja».

Els veïns denuncien la falta d’informació oficial i reclamen un informe tècnic que aclarisca què va passar exactament aquell dia. «Portem sis mesos esperant respostes. No tenim cap informe, cap garantia. Estem desprotegits», van assenyalar des de l’organització.

Debat tècnic i institucional pel projecte

El projecte de desviament ha sigut posat a exposició pública per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), que contempla la canalització soterrada del barranc durant 3,8 km fins al nou llit del Túria, passant per sota de la V-30. No obstant això, veïns i experts consideren que la capacitat prevista, de 100 m³/s, és insuficient per a evitar nous desbordaments. «És com intentar buidar un llac amb una mànega», va dir un resident del barri del Crist.

El projecte ha generat també friccions institucionals. L’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, defensa el desviament com a «solució necessària i urgent». En canvi, la batlessa de València, María José Català, ha expressat reserves i ha insistit en la necessitat d’avaluar la viabilitat amb criteris tècnics i científics. En una carta recent, Català recordava que la ciutat també va patir greus conseqüències amb la DANA i reclamava garanties abans d’emetre un posicionament definitiu.

Crítiques al plantejament i a l’abast territorial

Més enllà del conflicte entre administracions, els col·lectius afectats denuncien la falta d’una visió integral del territori. Critiquen que el projecte no contempla mesures específiques per a barris vulnerables com el del Crist, ni una planificació conjunta per a l’Horta Sud. A més, alerten dels riscos d’expropiacions en sòl agrícola i de la manca d’actuacions prèvies com la millora del drenatge urbà.

Des de la CHJ, s'ha indicat la intenció de licitar les obres al llarg de 2025, però els afectats insisteixen que les mesures arriben tard i que la prioritat hauria de ser la protecció efectiva i immediata dels veïns davant futures pluges torrencials.