
L’enginyer que va analitzar la DANA declara a Catarroja
Francisco Vallés, expert en hidràulica de la UPV, destaca el paper clau de la presa de Forata i la importància dels avisos previs de l’AEMET davant fenòmens extrems com les inundacions del 29 d’octubre.
Divendres, 09 de Maig del 2025 Tiempo de lectura:L’enginyer de camins Francisco Vallés Morán, professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) i autor del model hidràulic emprat per analitzar la força dels barrancs durant la DANA del 29 d’octubre, ha declarat hui davant la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, en el marc de la investigació judicial oberta arran de les víctimes desaparegudes per l’episodi de fortes pluges.
Durant la seua compareixença, Vallés ha subratllat el paper fonamental que va jugar la presa de Forata durant aquella jornada crítica. Segons l’expert, “la presa no va col·lapsar i això va permetre laminar el cabal, endarrerir el pic màxim i amortir l’avinguda. És a dir, va actuar com un gran pulmó absorbint l’aigua i alliberant-la de forma més controlada quan va arribar al nivell del sobreeixidor”.
Vallés ha confirmat també que “les comportes de la presa estaven obertes ja des del final de l’estiu, tal com marca el protocol general des del cas Tous”. Aquesta pràctica, ha defensat, “resulta molt beneficiosa en situacions de DANA, perquè facilita el drenatge. Tot i això, la presa es va omplir molt i, si haguera vessat per coronació, sí que hauria representat un risc, encara que no per la seua estabilitat, ja que no està construïda amb materials solts com la de Tous”.
El barranc del Poyo, un focus conegut de perill
L’expert ha incidit en la necessitat de prendre seriosament les prediccions meteorològiques en aquestes conques ràpides i poc aforades com la del barranc del Poyo, que ha qualificat com a “problemàtica”. De fet, ha recordat que l’última tesi doctoral que ha dirigit estava dedicada precisament a l’arrossegament de vehicles en eixe mateix barranc.
També ha ressaltat la fiabilitat de les previsions de l’AEMET del dia anterior, que —al seu parer— haurien d’haver estat tingudes més en compte per part de les autoritats. “Quan l’AEMET emet un avís roig, cal actuar amb celeritat. És una cosa excepcional. El del 29 d’octubre va ser el primer d’eixe nivell, i les pluges que comporta poden superar els 180 litres en dues hores, o 90 en una. Això genera el que anomenem inundacions llampec”, ha explicat Vallés.
Necessitat d’alertes vinculades a la pluja, no sols al cabal
En la seua declaració, l’enginyer ha insistit en la importància de vincular les mesures preventives a la pluja en lloc d’esperar a detectar el creixement del cabal, ja que l’evolució de les aigües en aquestes conques mediterrànies és “molt ràpida”. Ha valorat positivament el paper de l’AEMET, que “va alertar amb antelació”, i ha posat com a exemple la suspensió d’activitats a la Universitat de València, activada com a resposta a les advertències meteorològiques.
Amb aquesta intervenció, la instrucció judicial busca aclarir la gestió tècnica i institucional davant d’un episodi que va posar en risc la vida de nombroses persones i va causar greus danys materials.