El València Basket es troba davant una decisió clau sobre el seu futur europeu

El València Basket es troba en un moment estratègic per definir el seu futur en les competicions europees. El club ha rebut una proposta de l’Eurolliga per disputar la màxima competició continental durant tres temporades, però, de moment, ha estat descartada, tant per l'entitat taronja com per altres quatre clubs candidats, a causa de les condicions econòmiques i contractuals del pla.

La proposta no contempla participació en el repartiment dels ingressos de televisió i patrocinadors (marketing pool), ni garanteix el futur del club una vegada concloses les tres temporades. Aquest context coincideix amb els avanços d’un projecte impulsat per la FIBA amb el suport de la NBA per crear una nova competició europea oberta a partir de la temporada 2027-28, la qual podria transformar l’escenari del bàsquet continental.

Davant d’aquest escenari, els clubs es troben en un procés de valoració estratègica, amb la mirada posada en el llarg termini més que en el rendiment immediat. El València Basket estudia les opcions amb deteniment, considerant les implicacions esportives, econòmiques i de planificació de plantilla per als pròxims anys.

Altres entitats com el FC Barcelona i el Reial Madrid tampoc han renovat, per ara, les seues llicències com a clubs propietaris de l’Eurolliga, que expiren en la temporada 2026-27, en espera de com evoluciona el nou projecte vinculat a la NBA.

Amb la proposta inicial de l’Eurolliga descartada en conjunt, cada club podrà ara negociar condicions particulars. En cas de no arribar a un acord, es plantegen opcions com incorporar-se a la BCL (Basketball Champions League) o continuar un any més en l’Eurocup, opció que es considera menys probable en el cas del València Basket.

Segons dades recents, el cost per adquirir una llicència Eurolliga s’hauria triplicat, arribant als 6 milions d’euros incloent-hi les despeses arbitrals. xel Schweitzer, president de l'Alba Berlín —club que recentment ha optat per abandonar l'Eurolliga i incorporar-se a la Basketball Champions League (BCL)— va expressar la seua opinió sobre la situació actual de la màxima competició europea de bàsquet amb aquestes paraules: "Imagineu dirigir un negoci que perd més de 200 milions d'euros cada any de manera continuada i anomenar-ho un èxit. Aquesta és la realitat actual dels clubs de l'Eurolliga. Guanyar partits no resol el problema estructural: el sistema, simplement, no és autosuficient econòmicament."

Nous escenaris per al bàsquet europeu

La FIBA, amb el suport de la NBA, treballa en una lliga europea no tancada, que combine equips fixos amb altres classificats per mèrits esportius i que respecte les competicions nacionals. L’Eurolliga, per la seua part, estudia ampliar el nombre d’equips fins a 20, amb la incorporació de Dubai com a patrocinador principal. No obstant això, qualsevol decisió sobre el nou format s’ajornarà fins després de la Final Four (23-25 de maig).

Per a equips com el València Basket, la decisió també tindrà repercussions en la planificació esportiva, especialment pel que fa a la captació de jugadors, que encara prioritzen competir a l’Eurolliga.

La directiva del club té la intenció de prendre una decisió abans que finalitze la temporada de la Lliga Endesa, avaluant amb cura les implicacions que comporta cada opció, tant en termes de competitivitat com de projecció internacional. La incertesa sobre el futur del bàsquet europeu obliga els clubs a posicionar-se estratègicament en un moment de canvis profunds.