La UE ajorna la votació per a fer oficials el català, l’eusquera i el gallec

La Unió Europea ha decidit ajornar aquest dimarts la votació sobre la proposta del Govern espanyol per reconéixer el català, l’eusquera i el gallec com a llengües oficials en les institucions comunitàries. La iniciativa, que requerix el suport unànime dels 27 estats membres, ha quedat en suspens davant els dubtes manifestats per països com Finlàndia, Suècia, Àustria i Croàcia, que han exposat preocupacions de caràcter legal i econòmic.

La portaveu del Govern espanyol, Pilar Alegría, ha confirmat en roda de premsa que Espanya ha acceptat la petició de diversos estats membres de continuar amb les converses. Alegría ha destacat que s’han assolit “grans avanços” en les últimes setmanes i ha defensat la voluntat de l’Executiu de “fer valdre la identitat plurilingüe del nostre país”.

La votació s’havia inclòs en l’ordre del dia del Consell d’Afers Generals de la UE, però segons fonts diplomàtiques, el Govern espanyol ja contemplava l’escenari d’un ajornament davant la falta de consens. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha intensificat les gestions amb altres països europeus en els últims dies per intentar desbloquejar la situació. Tot i així, només Dinamarca i Eslovènia han expressat la seua disposició a no bloquejar la mesura.

Les principals reticències s’originen en l’impacte jurídic de la proposta i en el precedent que podria establir per a altres llengües minoritàries a Europa, com el bretó, el cors, el rus o el turc. La ministra sueca d’Afers Europeus, Jessica Rosencrantz, ha subratllat que cal una avaluació rigorosa dels costos i de l’encaix legal de la proposta, tot i reconéixer la seua importància per a Espanya.

Per la seua banda, el Govern espanyol ha introduït modificacions a la proposta inicial per suavitzar les reticències. Entre elles, preveu una aplicació gradual a partir de 2027: primer amb la traducció dels reglaments des de 2017, i posteriorment de la resta de normativa. A més, Espanya s’ha compromés a assumir íntegrament el cost de la mesura, que segons la Comissió Europea podria ascendir a 132 milions d’euros, basant-se en l’experiència del gaèlic irlandés.

El reconeixement oficial de les tres llengües cooficials és una reivindicació llargament defensada per diversos partits nacionalistes i forma part de l’acord de legislatura entre el PSOE i Junts. La iniciativa s’emmarca en l’estratègia del Govern de Pedro Sánchez per reforçar la diversitat lingüística espanyola també en l’àmbit europeu.

Pel que fa a les reaccions polítiques, el PP ha evitat pronunciar-se de manera clara sobre la proposta. El seu portaveu, Borja Sémper, ha qualificat el debat d’“innecesari”, mentre que dirigents del partit a Catalunya han recordat que si el PSOE negocia suports, altres formacions poden fer el mateix en sentit contrari. Des de Vox, s’ha criticat l’intent d’oficialitzar les llengües cooficials com una concessió a l’independentisme.

Al contrari, des del PSOE i altres formacions com ERC, s’ha reivindicat la proposta com una oportunitat per avançar cap a la justícia lingüística i reflectir la realitat plurilingüe d’Espanya. La portaveu del PSOE, Esther Peña, ha remarcat que el 40% de la població viu en territoris amb llengua pròpia, i la portaveu d’ERC al Parlament Europeu, Diana Riba, ha defensat que és una qüestió de “drets i reconeixement històric”.

De moment, la iniciativa queda en pausa. El Govern espanyol continuarà negociant per superar les reticències i confia a desbloquejar el suport unànime necessari per convertir el català, l’eusquera i el gallec en llengües oficials de la Unió Europea.