Un tribunal dels Estats Units anul·la gran part dels aranzels globals impulsats per Trump

Un tribunal de comerç dels Estats Units ha suspés la majoria dels aranzels globals impulsats pel president Donald Trump, en considerar que no compleixen amb els requisits legals establerts per a aquest tipus de mesures. El veredicte ha tingut un impacte positiu immediat en els mercats, amb pujades destacades tant als EUA com a escala internacional.

El Tribunal de Comerç Internacional, compost per tres jutges designats per administracions de diferents colors polítics, ha dictat una resolució unànime que dona la raó a diversos estats —encapçalats per governs demòcrates— i a petites empreses que van presentar una demanda contra el govern federal. Els demandants argumentaven que la Casa Blanca havia utilitzat incorrectament la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA) per justificar aranzels a països com la Xina, el Canadà i Mèxic, així com per mesures relacionades amb el comerç de fentanil.

El tribunal ha determinat que l’administració no va demostrar que les mesures tingueren un caràcter d’emergència nacional real, sinó que més aviat buscaven exercir pressió per assolir acords comercials més favorables. Segons el tribunal, aquest ús de la IEEPA excedix els límits legals.

Els aranzels suspesos inclouen taxes globals fixes i gravàmens específics a la Xina i altres països. No obstant això, la resolució no afecta altres mesures adoptades sota legislacions diferents, com les seccions 232 i 301, que es mantenen vigents i inclouen aranzels sobre l’acer, l’alumini i els vehicles.

Possibles implicacions legals i econòmiques

La decisió, que arriba en forma de judici sumari, representa un dels majors contratemps judicials per a l’administració Trump en matèria de política comercial. Tot i que la Casa Blanca ha anunciat que recorrerà la sentència davant el Tribunal d’Apel·lacions del Circuit Federal, els aranzels queden, de moment, bloquejats permanentment fins que es resolga el procés.

Els experts advertixen que el cas podria acabar davant el Tribunal Suprem, atés l’impacte potencial sobre trilions de dòlars en comerç global. Mentrestant, l’incertesa afecta les empreses, que no tenen clar si rebran reembossaments ni si els nous enviaments estaran subjectes a tarifes.

La reacció dels mercats ha sigut immediata: els futurs dels principals índexs borsaris nord-americans, com l’S&P 500 i el Nasdaq 100, van registrar pujades d’entre l’1,6 % i el 2 %. A Àsia, els índexs de Corea del Sud i el Japó també van tancar amb increments superiors a l’1,5 %, impulsats en part pel sector tecnològic.

Control més estricte a estudiants estrangers i ruptura amb Harvard

En un altre front, l’administració Trump ha ordenat la suspensió de les entrevistes per a nous estudiants internacionals i valora ampliar el control de les seues xarxes socials com a requisit per a l’obtenció de visats.

Segons un cable diplomàtic revelat per Politico, el Departament d’Estat ha instat les ambaixades a no programar noves cites per a sol·licituds de visats estudiantils fins a nova ordre. La mesura forma part d’un possible enduriment dels criteris de seguretat.

Des de 2019, ja s’exigia que els sol·licitants proporcionaren informació dels seus perfils socials. Ara, aquesta vigilància podria ampliar-se, i s’avaluaria fins i tot durant la vigència del visat. Fonts oficials afirmen que aquesta política busca protegir la seguretat nacional i evitar l’entrada d’individus que suposen un risc.

A més, el govern ha comunicat que cancel·larà els contractes federals restants amb la Universitat de Harvard, per un valor estimat de 100 milions de dòlars. Segons The New York Times, la decisió afectarà acords amb nou agències federals i posa fi a una relació comercial històrica. Entre els contractes suspesos hi ha projectes amb els Instituts Nacionals de Salut i el Departament de Seguretat Nacional.

Les autoritats han donat termini fins al 6 de juny per identificar els contractes a rescindir, amb l’objectiu de transferir-los progressivament a altres proveïdors.