El dèficit acumulat de l'Estat se situa en el 0,50% del PIB a l'abril i es redueix un 67,6%

El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha publicat hui en el seu web una sèrie de dades corresponents a l'execució pressupostària de les Administracions Publiques en 2022.

L'evolució fins a abril mostra que el dèficit de l'Estat continua la senda descendent iniciada en 2021 a conseqüència de la reactivació econòmica i la creació d'ocupació impulsades per l'avanç del procés de vacunació. En concret, el dèficit de l'Estat en els quatre primers mesos de l'any de 2022 s'ha reduït un 67,6%.

Així mateix, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública també ha publicat hui en el seu web les dades de dèficit consolidat de l'Administració Central, Comunitats Autònomes i Seguretat Social del mes de març en termes de comptabilitat nacional, que també s'ha reduït un 78,4% respecte al mateix període de l'exercici anterior.

Dèficit de l'Estat abril
Fins a març, l'Estat ha registrat un dèficit equivalent al 0,50% del PIB, enfront del 1,68% existent a l'abril de 2021. D'aquesta manera, el dèficit se situa en 6.553 milions, la qual cosa suposa un descens del 67,6% respecte als 20.249 milions del mateix període de l'exercici anterior. Aquest resultat es deu a un sòlid increment dels ingressos no financers del 16,7%, enfront del comportament de les despeses, que decreixen a un ritme del 4%.

Recursos no financers de l'Estat
Els recursos no financers se situen en 72.617 milions, la qual cosa suposa un 16,7% més respecte al mateix període de 2021. Els impostos aconsegueixen els 62.638 milions, el 86,3% del total dels recursos, i creixen un 16,7% respecte a abril de 2021.

Els impostos sobre la producció i les importacions augmenten un 16,9%. En concret, els ingressos per IVA s'eleven un 19,4%. Els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni creixen un 18,6% a causa de l'IRPF, que s'incrementa un 29,2%. Per part seua, l'Impost sobre la Renda de No Residents s'eleva un 51,4%.

Així mateix, els impostos sobre el capital augmenten 115 milions d'euros respecte al mateix període de l'any anterior i els ingressos de les cotitzacions socials descendeixen lleugerament un 2,7%.

Les rendes de la propietat augmenten un 0,6% respecte a 2021 pel fet que els ingressos per dividends i altres rendes s'incrementen un 21,1% fins a situar-se en 1.124 milions. Aquest resultat és conseqüència, principalment, de l'augment en un 10,4% de l'ingrés a compte dels dividends del Banc d'Espanya. Per part seua, els ingressos per interessos descendeixen un 24,8%.

Els altres recursos no financers augmenten un 17,3%, la qual cosa es deu, en part, a la transferència del Servei Públic d'Ocupació Estatal per 393 milions, per a la gestió per l'Estat de les competències assumides en matèria de formació professional (RD 498/2020), sense correspondència en 2021 fins al mes de setembre.

Ocupacions no financeres de l'Estat
Fins a abril, les ocupacions no financeres de l'Estat s'han situat en 79.170 milions, xifra inferior en un 4% a la registrada en els quatre primers mesos de 2021.

La partida de major volum són les transferències entre administracions públiques, amb un pes del 59,2% sobre el total d'ocupacions no financeres. En concret, ascendeixen fins al quart mes de l'any a 46.870 milions, quantia que inclou la compensació del SII-IVA, feta efectiva el mes de març.

La remuneració d'assalariats creix un 4,1%. Aquesta rúbrica, que se situa en 6.034 milions, incorpora la pujada salarial per a aquest exercici del 2% enfront d'un increment salarial del 0,9% en 2021.

Els consums intermedis han ascendit a 2.083 milions, un 31,3% més de despesa que en el mateix període de 2021, mentre que les transferències socials en espècie s'incrementen un 1,5%.

Per part seua, els interessos reportats creixen un 8,9% fins a situar-se en 7.921 milions, mentre que les prestacions socials diferents de les transferències socials augmenten un 6,9%, xifra que incorpora una revaloració de les pensions de Classes Passives del 2,5% amb caràcter general i del 3% en les mínimes.

Les transferències corrents diverses augmenten un 13%, fins a 1.060 milions, les quals es destinen en la seua major part al sector llars.

La resta d'ocupacions corrents ascendeix a 1.953 milions, la qual cosa suposa 463 milions més que l'any anterior. Per la seua part la cooperació internacional corrent s'incrementa en un 64,7%, incloent 85

milions d'aportació al FED enfront de 114 milions en 2021 i 187 milions de vacunes donades a tercers països.

Finalment, destaca la formació bruta de capital fix, que augmenta un 19,2% en 2022 fins als 1.622 milions, mentre que les ajudes a la inversió i les altres transferències de capital han ascendit en conjunt a 531 milions.

Dèficit conjunt de l'administració central, comunitats autònomes i seguretat social (març)
En el primer trimestre de 2022, el dèficit conjunt de l'Administració Central, els Fons de la Seguretat Social i les Comunitats Autònomes, exclosa l'ajuda financera, se situa en 4.412 milions, equivalent al 0,34% del PIB. Si s'inclou el saldo de l'ajuda a les institucions financeres, per import de 221 milions, el dèficit suposa el 0,35% del PIB.

Administració Central
El dèficit de l'Administració Central se situa en 3.525 milions a la fi de març de 2022, el 0,27% del PIB.

El dèficit de l'Estat al març en termes de PIB equival al 0,39%, la qual cosa supone5.143 milions, un 64,9% inferior al registrat al març de 2021.
Els Organismes de l'Administració Central registren al març de 2022 un superàvit de 1.618 milions.


Comunitats Autònomes
L'Administració regional registra un superàvit al març de 2022 de 220 milions, la qual cosa equival al 0,02% del PIB. Es tracta d'un descens de 3.636 milions respecte a març de 2021. Aquest resultat obeeix a un augment de les despeses del 2,5%, mentre els ingressos creixen a un ritme major de l'11%.

Els impostos han crescut un 12,5%, és a dir, 2.019 milions més. Destaquen els impostos sobre la producció i les importacions, que augmenten un 33,7% aconseguint la xifra de 4.623 milions, amb un creixement de ITP i AJD d'un 35,5%.

També augmenten els ingressos per impostos sobre la renda i patrimoni un 7,2% fins als 12.824 milions. Els ingressos percebuts per impostos sobre el capital ascendeixen a 764 milions d'euros.

Les transferències entre AAPP creixen en un 11,4% fins als 27.019 milions, a conseqüència, principalment, de l'augment de les transferències procedents de l'Estat, que han passat de 21.128 milions en 2021 a 23.356 milions en 2022. D'aqueixa quantitat, 3.086 milions s'han rebut el mes de març en concepte de compensació pels ingressos per IVA deixats de percebre a conseqüència de la implementació en 2017 del Subministrament Immediat d'Informació (SII-IVA). A més, els lliuraments a compte pel sistema de finançament han augmentat un 5,6% respecte a 2021 sense incloure bestretes, és a dir, 982 milions més.

Per part seua, els ingressos obtinguts de la resta de recursos se situen en 3.673 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 1,3% respecte a març de 2021.

Entre les despeses, la remuneració d'assalariats creix un 3,7% degut, sobretot, a l'increment salarial del 2% fixat per a 2022 enfront del 0,9% de 2021. Els consums intermedis creixen en un 7,9% fins a situar-se en 9.266 milions, dels quals 5.674 milions corresponen a l'àmbit de la sanitat, amb un augment del 9,9%.

Les subvencions augmenten un 33,8% fins als 943 milions, la qual cosa es compensa amb el descens dels interessos, que disminueixen un 12,1% fins a 688 milions. Per part seua, les transferències socials en espècie s'eleven en un 4,9% fins als 7.648 milions i la inversió també creix un 3,7% respecte a 2021, aconseguint els 3.310 milions.



Fons de la Seguretat Social
Els Fons de la Seguretat Social al març de 2022 registren un dèficit de 1.107 milions, enfront dels 2.120 milions del mateix període de 2021, és a dir un 47,8% menys. En termes de PIB el dèficit de la Seguretat Social se situa en el 0,08% del PIB.

Aquest comportament és conseqüència d'una molt lleu disminució dels ingressos del 0,1% (destaca el bon comportament de les cotitzacions amb un creixement del 4,7%) enfront del descens registrat en les despeses d'un 2,2%.

Des de març de 2020 les operacions del subsector Fons de la Seguretat Social han estat directament afectades per la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19. No obstant això, els avanços en el control d'aquesta, sobretot amb el procés de vacunació, han motivat una reducció del seu impacte econòmic. A la fi del primer trimestre de 2022 aquest impacte estimat ha sigut de 1.165 milions, la qual cosa suposa reduir en un 72,1% el que va tindre en el mateix període de 2021.

En relació a les mesures normatives amb incidència en l'exercici destaca el Reial decret 65/2022, de 25 de gener, sobre actualització de les pensions del Sistema de la Seguretat Social, de les pensions de Classes Passives i d'altres prestacions socials públiques, que estableix una revaloració del 2,5% per a pensions contributives i d'un 3% per a pensions no contributives, ingrés mínim vital i pensions mínimes; el Reial decret 2/2022, de 28 de febrer, pel qual es prorroguen els ERTES fins al 31 de març i es recullen una sèrie de mesures urgents per a continuar la protecció dels treballadors autònoms i el Reial decret 152/2022, de 22 de febrer, que fixa el salari mínim interprofessional en 1.000 euros, amb efectes des de l'1 de gener, incrementant-se en el mateix percentatge la base mínima de cotització.

El Sistema de Seguretat Social registra al març de 2022 un dèficit de 1.606 milions. Els recursos han ascendit a 39.505 milions, registrant-se un creixement del 4,5% de les cotitzacions socials. Per part seua, la despesa se situa en 41.111 milions, la qual cosa correspon en gran manera amb la despesa en pensions, que creix en un 6,7%.

Igual que ja va ocórrer en 2021 destaquen les dades registrades pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), que ha obtingut un superàvit de 473 milions. L'anterior suposa una millora del resultat registrat de 1.229 milions d'euros respecte a març de 2021. Aquest comportament es deu, en gran manera, al descens en un 83,9% del conjunt de prestacions per desocupació vinculades als ERTES i altres mesures COVID que aconsegueixen els 400 milions, mentre que en 2021 la despesa es va elevar en aquest període als 2.485 milions. La resta de les prestacions de desocupació es redueix en un 6,4% respecte a l'any anterior. El nombre de beneficiaris de les prestacions de desocupació a la fi de març disminueix un 21,1% en taxa interanual.

El FOGASA presenta un superàvit de 26 milions, enfront dels 6 milions de dèficit registrats en el mateix període de 2021.