Huit escoles encara necessiten una reconstrucció completa després de la Dana: "No volem barracons"

La Dana del passat 29 d’octubre va provocar danys greus en 115 centres educatius de les comarques de València.Vuit d’aquests es van quedar totalment inservibles i necessiten una reconstrucció integral, i quinze encara no han pogut recuperar la normalitat i continuen acollint el seu alumnat en altres escoles o instituts.

Set mesos després, encara hi ha 49.000 alumnes que van veure interrompuda la seua rutina educativa, i molts d’ells no han tornat a les seues aules habituals.

Aquest dijous, representants de les comunitats escolars dels centres afectats s’han concentrat a les portes del CEIP Orba d’Alfafar per exigir solucions reals i recursos extraordinaris que, segons denuncien, encara no han arribat. “No estem funcionant amb normalitat, estem aguantant com podem”, han afirmat.

Les entitats FAMPA-València i la Confederació Gonzalo Anaya han organitzat aquesta acció per posar en relleu la situació límit de molts centres. Segons han explicat, la protesta respon a les recents declaracions del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que va afirmar que tots els centres educatius ja estaven en marxa i que l’alumnat havia tornat als seus municipis.

“El conseller diu que tot funciona, però com pot considerar-se operatiu un centre que encara està en obres, amb aules massificades i sense pati en el centre provisional?”, ha preguntat Rubén Pacheco, president de FAMPA-València. “Això no és estar actiu, és una situació lamentable”.

ant FAMPA-València com la Confederació Gonzalo Anaya coincideixen a denunciar que els centres damnificats no disposen d’unes condicions mínimes adequades ni tampoc han rebut reforços específics. Asseguren que, si han pogut continuar amb l’activitat escolar, ha sigut gràcies a la implicació del professorat i a l’enorme capacitat d’adaptació de les famílies.

“Després de set mesos, el mínim seria haver-se arromangat, visitar els centres afectats i coordinar una resposta ajustada a la realitat dels danys”, assenyalen des de les entitats convocants.

Patri Estruch, docent de l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja, ha afirmat que la situació del seu centre és molt semblant a la del CEIP Orba: “Tot està arrasat”, ha expressat. També ha denunciat la falta de suport institucional i ha remarcat que el professorat es troba desemparat: “No podem exercir la nostra tasca en condicions dignes si no tenim els recursos que necessitem”.

En el cas de l’IES Berenguer Dalmau, l’alumnat ha estat traslladat provisionalment aquest curs a centres de Mislata i Picassent. No obstant això, el pròxim curs ja no podran continuar en aquestes ubicacions, i des de la Conselleria s’ha anunciat la instal·lació d’aules prefabricades –els coneguts barracons– de cara a setembre. Però, tal com denuncia Patri Estruch, els terminis han anat canviant una vegada i una altra: “Ens van dir que estarien a punt després de Pasqua, després abans d’acabar el curs… i encara estem esperant”.

A més, lamenta que els mòduls previstos ni tan sols compten amb pati, cosa que impossibilita impartir classes d’Educació Física en condicions.

El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va assegurar que les obres de reconstrucció començarien abans que acabara la legislatura. Tanmateix, segons explica Estruch, no s’ha fet cap pas real en eixe sentit: “Han passat huit mesos i l’únic que hi ha és una tanca que ni tan sols tanca bé. El material continua dins, sense retirar, i no ha entrat ningú a treballar”.

“La situació està generant molta angoixa a les famílies”, conclou. “No és just per a elles. Mereixen saber en quina aula estaran, si tindran espais per jugar, un pati, pistes esportives… Ara mateix, no tenen res”.

Per tal de recollir totes aquestes queixes, FAMPA-València ha creat un “mapa de la vergonya”, on es detallen, centre per centre, les incidències detectades fins al 19 de juny. Aquesta iniciativa ha comptat amb la col·laboració de les AMPA, així com de l’equip docent i directiu dels centres afectats, i pretén oferir una visió clara i detallada de la situació de deixadesa que, segons denuncien, encara persisteix.