Espanya manté el topall del 2,1 % en defensa tot i les pressions

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat que Espanya no superarà el 2,1 % del seu Producte Interior Brut (PIB) en despesa militar, malgrat les demandes formulades des de l'OTAN i des dels Estats Units perquè els aliats augmenten la seua contribució fins al 5 %.

Durant la cimera de l’Aliança Atlàntica celebrada a La Haia, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va expressar dubtes sobre si aquest nivell de despesa permetrà a Espanya assolir els objectius de capacitat militar. “Hi ha un acord en què no estem d’acord: ells pensen que poden complir amb un 2,1 %, nosaltres diem que hauria de ser un 3,5 % com a mínim, com per a la resta d’aliats”, va afirmar Rutte.

Pedro Sánchez, per la seua banda, va insistir que aquest percentatge és “suficient i sostingut” per complir amb les exigències de l’Aliança i que ha sigut recomanat pels propis tècnics del Ministeri de Defensa. Segons el president espanyol, el 2,1 % es mantindrà durant els pròxims anys i garantirà que Espanya contribuïsca en “temps i forma” als objectius pactats.

Declaració ambigua i respecte a la sobirania

La declaració final aprovada pels membres de l’OTAN inclou un compromís per arribar al 5 % del PIB en defensa, tot i que, segons el Govern espanyol, el text presenta una redacció ambigua que no obliga formalment a assolir eixa xifra. Aquesta interpretació permetria, segons fonts oficials, adaptar el compromís segons les circumstàncies de cada país.

Sánchez va agrair el respecte dels aliats a la sobirania nacional a l’hora de fixar el nivell de despesa i va destacar el paper d’Espanya com a soci fiable i compromés amb la seguretat europea. En aquest sentit, va subratllar que el país continuarà sent “una peça clau en l’arquitectura de la defensa col·lectiva”.

Resposta a les crítiques dels Estats Units

El debat sobre la despesa militar s’ha intensificat després que l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, acusara Espanya de ser “un problema” dins de l’OTAN. Sánchez va respondre a aquestes declaracions assegurant que “Espanya sempre és la solució, mai el problema”, i va descartar que hi haja hagut cap trobada o conversa amb Trump durant la cimera, atribuint-ho a una circumstància casual.

L’expresident nord-americà va reiterar les seues crítiques i va afirmar que, en cas de tornar al càrrec, negociarà directament amb el Govern espanyol un acord comercial i augmentarà la pressió perquè el país pague el doble en compensació pel seu nivell de despesa actual.

Reunió del Consell Europeu i objectius complementaris

Després de la cimera de l’OTAN, Pedro Sánchez participa hui dijous en la reunió del Consell Europeu a Brussel·les, on continuarà el debat sobre la seguretat i la política de defensa comuna. El Govern espanyol dona suport a l’impuls de la indústria europea de defensa i manté la seua aposta per reforçar el paper d’Europa en aquest àmbit.

A més, Sánchez té previst insistir en la necessitat de mantindre la pressió diplomàtica sobre Rússia i Israel en relació amb la guerra a Ucraïna i la situació a Gaza, respectivament. També es debatran qüestions com la migració, la competitivitat i el futur pressupost comunitari.

Compromís amb la salut global

En un acte paral·lel celebrat a Brussel·les, Sánchez va anunciar que Espanya augmentarà un 30 % la seua contribució a l’Aliança Mundial per a Vacunes i Immunització (GAVI) entre 2026 i 2030, fins a arribar als 130 milions d’euros. Va avançar també que la pròxima Conferència de l’ONU per al Finançament del Desenvolupament, que tindrà lloc a Sevilla, posarà un èmfasi especial en la salut pública global.