Dènou anys després del fatídic accident de metro de València

Hi ha dates que la societat no oblida, dies que s’inscriuen amb dolor en la memòria col·lectiva. El 3 de juliol és una d’eixes jornades tràgiques per al poble valencià. L’any 2006, un tren de la Línia 1 del metro de València va descarrilar entre les estacions de Jesús i Plaça d’Espanya causant la mort de 43 persones —41 passatgers, la interventora i el maquinista— i deixant 47 ferits més. El succés, considerat fins aleshores com el pitjor accident de metro d’Espanya, va sacsejar la societat i va obrir una ferida que encara no ha tancat del tot.

Amb el pas del temps, les famílies de les víctimes es van organitzar per exigir justícia i veritat. Així naixia l’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (Avm3j), que durant anys va lluitar contra el silenci institucional i va impulsar una causa judicial que va culminar en gener de 2020, amb la condemna de quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). El jutjat penal número 6 de València els va declarar culpables d’un delicte contra els drets dels treballadors i 43 homicidis per imprudència greu professional, així com 36 delictes de lesions. La sentència reconeixia que l'accident era previsible i evitable si s’hagueren aplicat les mesures de seguretat adequades.

Encara que l’associació es va dissoldre formalment aquell mateix any, el record de les víctimes i la dignitat de la seua lluita es mantenen vius. Cada 3 de juliol, familiars i ciutadania tornen al lloc de la tragèdia per dipositar flors, llegir els noms dels qui van perdre la vida i recordar que la veritat només es va aconseguir gràcies a la persistència i al coratge d’un grup de persones que es van negar a oblidar.

Una nova tragèdia sacseja la Comunitat

Este 3 de juliol de 2025, la commemoració de l’accident de metro es veu envoltada per una nova ombra de dolor. Fa tot just uns dies, una riuada devastadora ha arrasat diversos municipis valencians, deixant un balanç provisional de 228 morts, segons han confirmat les autoritats autonòmiques. Els danys materials són incalculables, i s’està treballant contrarellotge per rescatar desapareguts, oferir allotjament d’emergència i restablir serveis essencials en les zones més afectades.

El paral·lelisme entre totes dues tragèdies ha colpit la consciència col·lectiva. Ambdues són mostra de la vulnerabilitat humana davant la negligència o la falta de previsió, però també del poder transformador de la ciutadania organitzada. Tant en l’accident del metro com en la resposta a la riuada, la societat civil ha mostrat una vegada més la seua capacitat per unir-se, ajudar i exigir responsabilitats.

Des de les institucions, tant el President de la Generalitat com l’alcaldessa de València han manifestat el seu suport a les víctimes i han subratllat la importància de no deixar que el dolor caiga en l’oblit. La Generalitat ha anunciat la celebració d’un acte institucional doble aquest mateix 3 de juliol: un homenatge al memorial de les víctimes del metro i una cerimònia d’homenatge a les víctimes de la riuada en la plaça de la Generalitat.

El record com a responsabilitat col·lectiva

El que va passar aquell 3 de juliol de 2006 no es pot esborrar, i ara tampoc no s’oblidarà el desastre natural del 2025. Ambdós episodis han marcat la història recent de la Comunitat Valenciana i han deixat una empremta profunda en milers de famílies. Recordar no és només honorar els qui van faltar; també és una manera de garantir que no torne a passar, de millorar la seguretat, la prevenció i la transparència a les nostres institucions.