La rumba congolesa i la nova estrela del cinema d'autor, Lemohang Jeremiah Mosese, captiven a Tarifa

• El documental ‘The rumba Kings’ ha tingut una projecció a l'aire lliure en el barri del Moral de Tarifa amb la presència del seu director, Alan Brain
• El director basuto Lemohang ha mantingut una xarrada sobre el seu cinema amb Javier H. Estrada en L'Arbre de les Paraules 

   Reflexió, cinema africà d'avantguarda, pel·lícules a concurs i fora de competició, a més de projeccions en el nucli urbà de Tarifa marquen el dimecres, la sisena jornada del 19 Festival de Cinema Africà-FCAT. El fòrum de l'Arbre de les Paraules ha programat dues sessions al matí en la qual la conversa i el pensament crític han servit per a analitzar tant la descolonització com el gran cinema d'autor africà actual.

En la primera trobada temàtica, en el qual ha participat el Centre d'Iniciatives Culturals de la Universitat de Sevilla (CICUS), s'ha reflexionat sobre Descolonitzar la mirada. Cinema i creació contemporània. En la conversa han estat Rafael Rodríguez López, Yassine Chouati, Luis Martínez Montiel i Beatriz Mbula, amb la moderació de Luis Méndez. Hi ha hagut molta autocrítica, tant sobre com occident suavitza la mirada cap a Àfrica, com de la necessitat dels africans de descolonitzar-se a si mateixos en una societat on el poder total està en mans del mercat. Així mateix, s'ha al·ludit als colonialismes vigents en els nostres dies en el continent veí que, vengen d'on vengen, continuen perjudicant i exhaurint a Àfrica.

A continuació, el director que ha posat a Lesotho en el mapa a molts cinèfils, Lemohang Jeremiah Mosese, ha oferit una classe magistral conversada amb Javier Estrada en el Liceu tarifenyo. Artista visual i avantguarda cinematogràfica del continent és autor de pel·lícules que han marcat les últimes edicions del FCAT i d'altres festivals com Mother, I Am Suffocating. This Is My Last Film About You (2019) o This Is Not a Burial, It's a Resurrection (2021), que semblen més un vers que el títol d'una pel·lícula.

 Lemohang, un dels cineastes “més estimulants” de l'escena internacional en paraules de Javier H. Estrada, ha realitzat un viatge als seus orígens al cinema, que es va iniciar a través del so, abans de la imatge, en el seu xicotet poble basuto on escoltava des de fora abans de veure les imatges. “Això va forjar la meua imaginació”, ha confessat en Tarifa, mentre que Estrada ha connectat l'anècdota amb els inicis al cinema, també a través del so, del gran mestre senegalés Djibryl Diop Mambèty.

.L'autor, establit a Berlín, ha parlat de la necessitat de “vomitar” els seus sentiments sobre el paper a l'hora d'abordar el guió de les seues pel·lícules, així com del “sentiment de pèrdua constant” amb el qual conviu. Així mateix, que ha hagut de “desenterrar” moltes coses apreses per a arribar a la llavor del seu cinema de hui, a les “paràboles” que escriu per a la pantalla.

Les pel·lícules del dimecres 

El dimecres ha sonat a rumba congolesa. El director Alan *Brain ha arribat a Tarifa per a acompanyar el seu documental The Rumba Kings. Al migdia va xarrar amb Pablo de María i amb el públic sobre la seua pel·lícula en Aperitius de cinema i a la nit ha tingut lloc una projecció especial de carrer i a l'aire lliure en el barri del Moral de Tarifa amb la presència de Brain. 

La música amb la qual va forjar la seua identitat la República Democràtica del Congo es plasma en aquest documental que busseja en l'origen de la fusió dels ritmes tradicionals africans amb la música afrocubana, culpables de l'electritzant ritme de la rumba congolesa,que també es pot veure en la finestra del FCAT en Filmin. 

“Hi ha un procés fort d'emancipació cultural que es destil·la de la rumba congolesa”, ha declarat Alan Brain, el director de The Rumba Kings, en l'aperitiu de cinema dedicat a aquesta pel·lícula. Es tracta d'un documental “alegre i disfrutable”, segons el cineasta, “pese al rerefons colonial tremend” que desprén l'obra. Alan *Brain ha volgut “retornar al Congo el que és seu”, a través d'una obra en la qual es respira humor i complicitat. De fet, la rumba congolesa va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2021. “És una pel·lícula per a veure dempeus millor que assegut”, ha conclòs el director, que ha convidat a tot el públic a ballar durant la projecció a l'aire lliure.

D'altra banda, Freda (Benín, Haití, 2021) es localitza a Haití entorn d'una família que sobreviu gràcies a una xicoteta botiga d'alimentació. Enfront de la precarietat i la violència quotidiana, cadascun intenta escapar com pot d'aquesta situació. Disposada a renunciar a la seua pròpia felicitat. Com Freda, la protagonista, qui decideix apostar en el futur del seu país. El seu productor, Faissol Gnonlonfin, acompanyarà la pel·lícula a partir de demà. 

L'Església de Santa María ha acollit una de les projeccions especials del FCAT, Jean Genêt, Notre- Père-Desfleurs, última pel·lícula, pòstuma i inèdita de Dalila Ennadre, que va morir en 2020 durant el muntatge de la seua pel·lícula. “Sota l'ombra benèvola de Jean Genet, enterrat al Marroc, aquesta pel·lícula és un diàleg entre vius i morts, una invitació a unir els mons, entre sorda revolta humanista i triava poètica”, en paraules que va deixar per a la posteritat la seua directora.

Finalment, després de passar pels festivals de Sevilla i Rotterdam, arriba a Tarifa Black Medusa, una pel·lícula basada en “una Tunísia que bé podria haver sigut filmada per Jarmusch”, com escriuen des de Filmin. És una pel·lícula visceral, sinistra i esgarrifosa amb totes les característiques d'un film *noir i el seu director, Ismaël,ha tingut l'oportunitat de presentar-la i dialogar sobre ella en Tarifa.