El Consell depén de Montero per a pagar als proveïdors: 1.816 milions d’euros en l’aire

La Generalitat Valenciana ha posat en mans del Govern espanyol, i més concretament de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el futur immediat dels seus pagaments a proveïdors. Davant el bloqueig de l’Extra FLA —el mecanisme extraordinari de finançament que cobreix l’excés de dèficit de l’any anterior—, l’Executiu valencià ha demanat autorització per endeutar-se per valor de 1.816 milions d’euros a través de diversos préstecs bancaris a curt termini.

Aquesta quantitat és pràcticament equivalent als 1.900 milions que la Comunitat esperava rebre aquest mes de juliol mitjançant el fons extraordinari, encara pendent de desbloqueig. Així ho van explicar dimarts la portaveu del Consell, Susana Camarero, i la consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, en la roda de premsa posterior al ple del Consell.

Préstecs per garantir els serveis bàsics

El pla de la Generalitat contempla recórrer a préstecs a un any amb entitats financeres per a garantir "el funcionament dels serveis públics essencials", com ara el pagament a farmàcies, a les quals encara no se’ls ha abonat l’import corresponent al mes de juny.

Però per poder formalitzar aquestes operacions de crèdit, el Consell necessita el vistiplau del Consell de Ministres. Això situa la decisió, de nou, en mans de Montero, que continua sense anunciar quan es desbloquejarà l’Extra FLA. Per a enguany, la Comunitat Valenciana té assignats 2.495 milions d’euros d’aquest mecanisme de finançament.

Un finançament pendent i insostenible

L’Extra FLA, que cada any es distribuïa en dos trams (el 75% al juliol i el 25% al desembre), encara no ha sigut activat ni s’ha anunciat cap data concreta. La Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics (CDGAE), encarregada d’autoritzar aquests fons i que es reuneix cada quinze dies, va deixar passar la cita d’aquesta setmana sense cap novetat.

Aquest retard, sumat a la congelació de les entregues a compte des de gener —finalment desbloquejades a mitjans de juny—, ha agreujat la situació de liquiditat de la Generalitat, que acumula retards en pagaments a proveïdors, subvencions i ajudes, i fins i tot amb el mateix Ajuntament de València.

El període mitjà de pagament s’ha disparat fins als 43,58 dies el mes de maig, molt per damunt dels 26,34 dies registrats fa només tres mesos. Això implica, a més, el pagament d’interessos de demora a partir del dia 30.

Compromís amb les farmàcies i crida al Govern

Malgrat la incertesa, el Consell confia a posar-se al dia amb les farmàcies abans que acabe juliol. L’objectiu és abonar el mes de maig, que s’havia de pagar el 30 de juny, i reprendre els pagaments ordinaris. Per a això, però, és imprescindible que el Govern central active el Extra FLA o autoritze l’endeutament sol·licitat.

"No concebem un altre escenari que no siga l’autorització d’aquesta operació de crèdit en el pròxim Consell de Ministres", va afirmar Ruth Merino. La consellera va apel·lar a la responsabilitat de l’Executiu central, recordant que darrere d’aquests pagaments hi ha persones que depenen dels serveis públics: "No sé què podrien al·legar per a no autoritzar que la Comunitat Valenciana es puga endeutar per pagar el que és de tots els valencians".

El pla d’ajust, en marxa però amb límits

Paral·lelament, el Consell continua treballant en el pla d’ajust anunciat pel president Carlos Mazón el passat 26 de juny, que busca reduir despeses innecessàries. Encara que Mazón va donar un termini de 72 hores per a presentar mesures, Camarero va reconéixer que encara s’està treballant en propostes "per optimitzar el gasto públic".

Les conselleries de Sanitat i Justícia ja han posat damunt la taula iniciatives com la digitalització de la justícia o acords marc per a comprar medicaments a menor preu, així com l’augment del percentatge de prescripció de fàrmacs genèrics. Tot i això, la capacitat d’ajust real és molt limitada, ja que la major part del pressupost autonòmic està compromés en sanitat, educació i serveis socials.

En el mateix ple del Consell es va aprovar la Comptabilitat General de 2024, que mostra un resultat econòmic-financer negatiu de 4.589 milions d’euros, el tercer pitjor de la història autonòmica.