Mor Eustaquio Segrelles, il·lustrador valencià que va donar imatge al Quixot dels Premis Cervantes

El món de l’art valencià acomiada Eustaquio Segrelles del Pilar, mort el passat dissabte als 89 anys, segons ha confirmat la seua família. Nascut a Albaida en 1936, procedia d’una nissaga d’artistes: el seu pare, Ramiro Segrelles Albert, va ser especialista en cartells de cinema, i el seu oncle, José Segrelles Albert, és recordat com un dels pintors i il·lustradors més influents del segle XX.

Segrelles es va formar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i a l’Acadèmia de Pintura Vicente Barreira entre 1950 i 1954. Els seus inicis professionals foren al costat del dibuixant Eduardo Vañó, creador de Roberto Alcázar y Pedrín. A partir d’ací, va treballar per a editorials com Maga, Bruguera i Selecciones Ilustradas, combinant la il·lustració amb el còmic en les dècades de 1950 a 1970.

Amb el seu propi “Estudio Segrelles”, va col·laborar amb agències internacionals com Selecciones Ilustradas i Bardon Art, enviant treballs a Regne Unit, Noruega i altres països escandinaus. Entre els seus projectes més destacats figuren les aventures d’El Santo i històries bèl·liques per a mercats estrangers, on compartia tasques amb dibuixants com Ortiz, Robert Llin o Brocal Remohí.

Paral·lelament, va desenvolupar una prolífica carrera pictòrica que supera les 10.000 obres, reconeguda pel seu domini de la llum i el color. El seu estil, figuratiu i naturalista, beu directament de l’herència de Joaquín Sorolla, retratant escenes de pesca, agricultura i vida tradicional valenciana. Membre de l’Accademia Internazionale Greci-Marino, va exposar amb freqüència al litoral alacantí, i el crític Bernardino de Pantorba li va dedicar el llibre El pintor Eustaquio Segrelles.

Una de les seues contribucions més emblemàtiques va ser la il·lustració de l’edició especial del Don Quixot que l’Ajuntament d’Alcalá de Henares lliura cada any al guanyador del Premi Cervantes. Els originals formen part del museu de la ciutat natal de Miguel de Cervantes.

A l’Eliana compta amb un carrer que porta el seu nom, i en 2006 el compositor Nicanor Sanz Sifre li va dedicar el Poema Simfònic Eustaquio Segrelles. Amb la seua mort, desapareix una de les figures més vinculades a la difusió visual de la cultura i les tradicions valencianes.