València afronta un col·lapse residencial: els preus s’han duplicat en sis anys i el lloguer puja un 17%

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes socials i econòmics a València i el seu entorn metropolità. Els preus, tant de compra com de lloguer, han arribat a màxims històrics, situant el mercat residencial al límit. Segons l’últim informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), el preu de l’obra nova a la ciutat supera ja els 3.700 euros per metre quadrat, el doble que fa sis anys.

Als municipis de l’Horta Nord el preu mitjà és de 3.437 €/m², a l’Horta Oest arriba als 2.981 €/m² i a l’Horta Sud als 2.521 €/m², amb increments anuals que oscil·len entre el 20 % i el 33 %. Localitats com El Puig, Burjassot o Godella ja superen fins i tot els valors de la capital, amb habitatges que s’acosten als 4.500 €/m².

A més, el lloguer s’ha encarit un 17,1 % en l’últim any, el major augment de tot l’Estat. El preu mitjà mensual a València se situa en 1.674 euros, i cap barri baixa dels 1.000 euros de renda mensual. Les zones més cares són l’Eixample (2.019 €/mes), Rascanya (1.909 €/mes) i Ciutat Vella (1.893 €/mes).

Oferta mínima i esforç màxim

El problema s’agreuja per l’escassa oferta d’obra nova, que s’ha reduït més d’un 80 % des de 2019. En el tercer trimestre d’enguany només hi havia 97 habitatges nous disponibles, una xifra que constata el col·lapse habitacional. A més, vuit districtes de la ciutat no compten amb cap promoció activa, i les poques que hi ha es dirigeixen a compradors d’alt poder adquisitiu o inversors internacionals.

Mentre els salaris només han crescut un 10% des de 2019, l’esforç mitjà per adquirir una vivenda supera el 45% dels ingressos familiars, molt per damunt del límit recomanat per la Unió Europea, fixat en el 30%.

L’informe adverteix que la demanda estrangera i la manca d’estratègia coordinada entre administracions estan accentuant la pressió sobre el mercat i expulsant les famílies treballadores cap a la perifèria.

El futur passa per la construcció industrialitzada

El document assenyala també l’encariment dels costos de construcció, l’escassetat de mà d’obra qualificada i la fragmentació del sector com a factors que frenen el desenvolupament de nous projectes. Per això, proposa impulsar la construcció industrialitzada, que permet reduir terminis, estabilitzar preus i garantir la qualitat.

Els experts reclamen redefinir la vivenda assequible perquè siga econòmicament viable i puga donar resposta a la demanda creixent.

Ajudes municipals per a col·lectius vulnerables

Davant aquesta situació, l’Ajuntament de València ha obert el termini per a sol·licitar ajudes a l’habitatge, destinades a col·lectius vulnerables, dones víctimes de violència de gènere o de tracta, i persones en risc de desnonament o sense llar.

El consistori ha assignat 1,23 milions d’euros a aquesta convocatòria, oberta fins a l’1 de desembre. Les subvencions podran cobrir despeses de lloguer, entrada, deutes, subministraments o allotjament provisional generats entre gener de 2024 i desembre de 2025.

Amb aquestes mesures, València busca pal·liar l’emergència residencial i facilitar l’accés a un habitatge digne mentre el mercat continua tensionat i l’oferta assequible segueix sent insuficient.