València podria afrontar estius de més de 300 dies i temperatures superiors a 50 graus

València podria experimentar estius quasi permanents i episodis de calor extrema superiors als 50 graus de sensació tèrmica a la fi de segle si no es redueix de manera contundent l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. Així ho conclou un estudi de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient i del Departament d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de València, publicat en la revista Urban Climate, que analitza l'evolució de les onades de calor entre 1979 i les projeccions per a 2100.

La investigació confirma que aquests episodis ja són més freqüents i prolongats. Des de finals dels anys setanta, la freqüència ha augmentat amb dos nous episodis per dècada i la seua duració mitjana ha passat de menys de deu dies a quasi 25. No obstant això, l'escenari futur resulta encara més preocupant: de mantindre's les emissions actuals, la ciutat podria encadenar fins a sis mesos amb risc tèrmic elevat i registrar més de 300 dies càlids a l'any.

L'autora principal de l'estudi, la investigadora Ana Fernández Garza, adverteix que l'augment de la humitat relativa incrementarà notablement l'índex de calor, elevant l'estrés tèrmic i el risc de colps de calor, especialment entre majors, xiquets i col·lectius vulnerables. En situacions extremes, la sensació tèrmica podria superar els 50°C.

El treball planteja tres escenaris en funció de l'evolució de les emissions. Fins i tot en el més optimista, amb una reducció dràstica de gasos d'efecte d'hivernacle, València duplicaria el número mig anual d'onades de calor actuals, amb pics superiors als 40 °C i episodis d'uns 15 dies. En un escenari intermedi, la ciutat afrontaria entre sis i huit onades de calor cada estiu, algunes de més d'un mes consecutiu, i sensacions tèrmiques superiors als 45 °C. En el pitjor escenari, la temporada càlida abastaria d'abril a novembre.

Davant aquestes previsions, l'estudi subratlla la necessitat urgent de mesures d'adaptació urbana i sanitària. Entre elles, ampliar les zones verdes, emprar materials que minimitzen l'acumulació de calor, habilitar refugis climàtics i reforçar els sistemes d'alerta primerenca per a reduir l'impacte de la calor extrema en la població.

Els autors de l'anàlisi coincideixen que les onades de calor deixaran de ser episodis aïllats i passaran a integrar-se en el clima habitual del Mediterrani, obligant a transformar les ciutats per a garantir la seguretat i el benestar dels seus habitants.