Feijóo admet que no va rebre informació en temps real de Mazón durant la DANA

El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha reconegut este passat divendres 9 de gener davant la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana de 2024 que no va ser informat en temps real per l’aleshores president de la Generalitat, Carlos Mazón, sobre l’abast de la catàstrofe. La riuada va provocar 230 morts i està considerada la pitjor emergència natural del segle al territori valencià.

Feijóo ha comparegut per videoconferència com a testimoni —una condició que obliga a dir la veritat— davant la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que volia aclarir quina informació es va intercanviar entre tots dos dirigents durant la jornada del 29 d’octubre. La declaració s’ha prolongat durant prop de cinc hores i s’ha realitzat des del despatx del líder popular al Congrés dels Diputats.

Segons ha manifestat, no va rebre informació directa ni detallada sobre l’evolució de l’emergència per part del govern valencià, ni tampoc la va sol·licitar inicialment. El primer contacte amb Mazón, ha explicat, es va produir a última hora de la vesprada, al voltant de les 19.59 hores, mitjançant missatges de WhatsApp, que van ser l’únic canal de comunicació entre ambdós durant aquella nit.

El dirigent popular ha indicat que no tenia coneixement del funcionament del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), des d’on es va gestionar la crisi i es va enviar el missatge d’alerta massiva a la població. Tampoc sabia on es trobava Mazón en els minuts previs a l’enviament d’eixa alerta ni altres detalls de la seua agenda aquell dia.

Durant la declaració, Feijóo ha assenyalat que va saber de l’existència de víctimes mortals cap a les 23.25 hores, quan Mazón li va comunicar per missatge les primeres morts a Utiel. Este extrem contrasta amb altres declaracions prèvies de l’expresident valencià, que havia assegurat que no va tindre constància de les víctimes fins l’endemà.

Interrogat sobre la seua experiència en la gestió d’emergències, Feijóo ha admés que mai havia afrontat una crisi d’una magnitud similar a la dana valenciana, i ha citat com a precedent el descarrilament del tren Alvia a Galícia en 2013, quan era president de la Xunta.

El líder del PP ha defensat que la situació hauria requerit la declaració d’emergència nacional, encara que la jutgessa li ha recordat que la direcció del pla d’emergències corresponia a l’administració autonòmica, responsabilitat que recauria en la principal investigada de la causa, l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas.

La compareixença de Feijóo obri el calendari de declaracions de 2026 en esta causa judicial. En els pròxims mesos estan citats prop de 70 testimonis, entre ells antics càrrecs de la Generalitat i responsables dels serveis d’emergència, amb l’objectiu d’esclarir les decisions adoptades abans, durant i després de la riuada.