La jutgessa enfronta Pradas i Cuenca per aclarir el paper dels missatges en la gestió de la DANA

El Tribunal d’Instància número 3 de Catarroja ha celebrat este dilluns el careig entre l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l’excap de gabinet de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón, José Manuel Cuenca. La diligència, de caràcter excepcional, s’emmarca en la investigació judicial sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024 i pretén aclarir fins a quin punt els missatges intercanviats entre tots dos van influir en la presa de decisions durant les hores més crítiques de l’emergència.

En la seua intervenció, Pradas s’ha ratificat en l’acta notarial aportada a la causa amb els missatges de WhatsApp i ha revelat un extrem fins ara no admés: que a les 19.43 hores va contactar amb Cayetano García, aleshores secretari autonòmic de Presidència, en no poder parlar amb Mazón minuts abans. Segons ha explicat, en aquell moment s’estava valorant l’opció de confinar la població mitjançant el sistema Es Alert davant el risc associat a la presa de Forata, i considerava necessari que el president en tinguera coneixement.

Pradas ha assegurat que desconeixia on es trobava Mazón durant tota la vesprada i ha afirmat que, si haguera sabut que estava dinant, hauria insistit més per parlar amb ell. També ha mantingut que va rebatre la posició de Cuenca, que es mostrava contrari al confinament, recordant-li que la legislació d’emergències permetia adoptar esta mesura.

Per la seua banda, José Manuel Cuenca ha defensat davant la jutgessa que ell no tenia competències per valorar un confinament i que els seus dubtes eren exclusivament de caràcter jurídic. Ha explicat que, després de parlar amb Cayetano García, va traslladar a Pradas la necessitat de consultar prèviament a l’Advocacia de la Generalitat, ja que una decisió d’eixe tipus podia afectar drets fonamentals com la mobilitat. Segons Cuenca, els seus missatges apel·laven a la prudència i no pretenien ni ordenar ni frenar cap actuació concreta.

Un dels punts de major fricció del careig ha sigut la interpretació d’una suposada indicació perquè no es molestara el president. Pradas ha afirmat que va entendre implícitament que havia de canalitzar la informació a través de Cuenca, mentre que este ha negat haver donat mai una ordre en eixe sentit i ha limitat les seues paraules a una referència puntual a l’agenda pública del president.

La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra va acordar el careig després de constatar contradiccions entre les declaracions judicials, els missatges aportats i manifestacions públiques prèvies. La instructora també analitza si les indicacions de Cuenca es feien per iniciativa pròpia o en nom de Mazón, una qüestió clau per delimitar responsabilitats en la gestió de l’emergència.

La diligència va ser sol·licitada per Acció Cultural del País Valencià, que exerceix una de les acusacions, i es desenvolupa en un context processal delicat per a Cuenca, que declara com a testimoni —amb l’obligació legal de dir la veritat—, mentre que Pradas, en qualitat d’investigada, ha comparegut assistida pel seu advocat.

El procediment judicial continua amb l’objectiu d’esclarir com es van adoptar les decisions durant la dana i si les comunicacions internes van condicionar actuacions com l’enviament de l’alerta o la possible adopció de mesures de confinament.