Cues per la regularització extraordinària a la Comunitat

El procés de regularització extraordinari de migrants ha generat cues als padrons i als consolats. Es calcula que més de 500.000 persones podrien beneficiar-se. Fa dies que es veuen llargues esperes davant d’oficines i seus consulars d'arreu de la Comunitat Valenciana. 

Al consolat d’Algèria a Alacant, centenars de persones esperen per iniciar els tràmits. La seu alacantina atén persones de tota la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia, Ceuta i Melilla, ha sigut una de les més concorregudes. Fins i tot, alguns han dormit al carrer sota la pluja per no perdre el lloc a la cua.

A València, el procés estava generant llargues cues a les dependències de l’Ajuntament on es tramita el padró. Moltes persones acudeixen buscant informació sobre el procediment i la documentació necessària per a acollir-se a la mesura. Les cues s’han repetit durant diversos dies davant l’anomenat “efecte crida”.

L’Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa per aclarir que estos tràmits corresponen a estrangeria. S’ha col·locat cartelleria en què es recorda que tota la informació sobre la regularització de migrants s’ha de sol·licitar a les oficines d’estrangeria, ja que en eixa oficina no disposen d'informació sobre este procés extraordinari. L’objectiu és reduir confusions i evitar que la gent espere en llocs equivocats.

A més, personal municipal recorria les cues per preguntar a cada persona quin tràmit desitjava fer.  D'esta manera s'orientava els ciutadans i s'evitaven cues en va. Així es com es pretenen coordinar els tràmits mentre el procés encara no ha començat formalment.

Paral·lelament, a les oficines d’estrangeria de Castelló es repeteix la mateixa situació. Molta gent prova d’aconseguir hora o tramitar els documents. Alguns d'ells conten que ja havien iniciat els tràmits abans de l’anunci del procés extraordinari.

En què consisteix este procés de regularització?

El procés de regularització extraordinari permetrà a persones migrants regularitzar la seua situació administrativa a Espanya. Podran participar aquells que acrediten residència al país abans del 31 de desembre del 2025. També caldrà aportar documents com el certificat de penals del país d’origen.

Perquè siga efectiu, els sol·licitants hauran de fer els tràmits als padrons municipals o als consolats corresponents. Alguns documents, com el certificat de penals, es podran obtindre a través de familiars o amics. Per això, entre els tràmits s'inclou recollir poders perquè familiars o amics puguen obtindre el certificat de penals al seu país. 

Este tipus de regularitzacions s’ha repetit en diverses ocasions des de 1986. L’objectiu és donar cobertura administrativa a persones migrants que viuen de manera estable a Espanya. Les administracions locals i els consolats coordinen els tràmits i les cites per gestionar les sol·licituds. Tot i això, l’inici del procés administratiu està previst per a l’abril, quan tinga lloc la publicació del reial decret amb tots els requisits.

Resposta institucional

La regularització ha generat debat polític a València. Pilar Bernabé, delegada del govern espanyol, ha assenyalat que la cua al padró municipal ja existia abans de l’actual legislatura. La subdelegació de l’executiu a la Comunitat Valenciana i el consolat algerià s'han compromés a reunir-se en els pròxims dies per a analitzar la situació i buscar solucions a les aglomeracions.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha lamentat la falta d’informació als consistoris: “Des de l’Ajuntament de València no hem rebut cap informació oficial sobre la suposada regularització, però sí que veiem la incertesa i les cues”.  A més, ha afegit una reclamació al govern central. Al seu compte de la xarxa social X ha publicat: “Si l’anunci ix de la Moncloa, que el Govern done la cara”.