El Castelló torna al cim de Segona tres dècades després i alimenta el somni de l’ascens

El CD Castelló ha tornat a mirar a tots des de dalt. Trenta-tres anys després, el conjunt albinegre ha recuperat el lideratge de Segona Divisió gràcies a una contundent victòria al camp del Real Valladolid (0-4), un triomf històric que confirma el gran moment de l’equip dirigit per l’exvalencianista Pablo Hernández i reforça seriosament la seua candidatura a l’ascens.

Mai abans havia guanyat el Castelló a Zorrilla, però esta temporada està decidit a convertir les excepcions en rutina. Amb els tres punts sumats a Pucela, els orelluts se situen al capdavant de la classificació amb 45 punts, un més que el Racing de Santander, que encara ha de disputar el seu partit de la jornada davant el Mirandés.

Cal remuntar-se fins a octubre de 1992 per trobar l’última vegada que el Castelló va encapçalar la taula de Segona. Va ser en la setena jornada del curs 1992-93, quan compartia el lideratge amb 11 punts. Ara, més de tres dècades després, el conjunt de Castalia viu el seu millor moment en la categoria des d’aquella etapa.

Una temporada per a creure

Els números avalen la il·lusió. L’actual Castelló està signant la tercera millor temporada de la seua història en Segona Divisió i presenta una puntuació superior a la que tenia en els seus dos últims ascensos a Primera. Per trobar l’última vegada que va liderar la classificació en solitari cal anar encara més enrere, fins al curs 1988-89, quan va pujar a l’elit com a campió amb Luiche a la banqueta i un vestidor ple de noms il·lustres.

Més enllà de les xifres, l’equip transmet sensacions de solidesa i convicció. A Valladolid, el Castelló va mostrar una de les seues versions més madures: compromís col·lectiu, rigor defensiu i una enorme eficàcia en les accions a pilota parada.

Un colp d’autoritat a Zorrilla

Malgrat les baixes importants, els albinegres van eixir sense complexos. El debutant Fadel va complir en defensa, ben protegit per un equip que es mou com un sol bloc, una de les grans senyes d’identitat del projecte de Pablo Hernández. També va destacar la capacitat d’adaptació del grup, amb canvis en l’eix de la defensa i variacions tàctiques en atac.

El partit va quedar encarrilat abans del descans. Camara va obrir el marcador després d’una jugada d’estratègia, Barri va ampliar l’avantatge amb un potent remat de cap i el mateix central va tornar a colpejar abans del descans per situar un sorprenent 0-3 al marcador. El Valladolid ho va intentar, però es va topar amb un Castelló ordenat i amb un Matthys segur sota pals.

En la represa, els locals van apretar, però la sort també va somriure als orelluts en diverses accions anul·lades o que no van trobar porteria per mil·límetres. Amb el partit ja controlat, va arribar el colofó final: una obra d’art de Cipenga, que va clavar la pilota a l’escaire amb un xut imparable per a tancar la golejada.

El xiulet final va confirmar molt més que una victòria. El Castelló se’n va a dormir líder, amb la classificació a favor i amb la sensació que esta temporada pot ser especial. Trenta-tres anys després, el cim torna a ser albinegre. I els somnis, esta vegada, semblen més reals que mai.