POLÍTICA
Dimiteix el número dos de la Policia Nacional després de ser citat per agressió sexual
José Ángel González, número dos de la Policia Nacional, ha dimitit després que un jutjat de Violència sobre la Dona de Madrid l’haja citat per un delicte d’agressió sexual.
La querella inclou denúncies de coaccions i lesions psíquiques, i detalla fets ocorreguts en un habitatge oficial mentre l’agent estava de servei.
Ahir a la vesprada, José Ángel González, número dos de la Policia Nacional, va presentar la seua dimissió després que el Jutjat de Violència sobre la Dona Número 8 de Madrid l’haja citat el pròxim 17 de març com a querellat per un delicte d’agressió sexual. El magistrat ha incoat diligències prèvies i ha admès a tràmit la querella, assenyalant que els fets "presenten característiques que fan presumir la possible existència de delicte(s) d’agressions sexuals". La resolució deixa clar que la instrucció correspon a este òrgan judicial.
Segons l’advocat Jorge Piedrafita, que representa la querellant, la denúncia també sol·licita investigar presumptes delictes de coaccions, lesions psíquiques i malversació. La querella descriu que l’agent va ser agredida sexualment per González en un habitatge oficial del Ministeri de l’Interior, on va ser pressionada a acudir l’abril passat mentre estava de servei. Posteriorment, assegura que va ser coaccionada per no denunciar els fets.
La denúncia inclou una gravació d’àudio i subratlla que la víctima va oposar "negatives inequívoques, clares i persistents". També menciona "violència física", "intimidació ambiental" i una situació d’aïllament, amb superioritat física i autoritat del querellat. Segons la querella, tot això va marcar el context de l’agressió i la pressió posterior.
Carrera i polèmica al capdavant de la Policia Nacional
José Ángel González Jiménez va ingressar en la Policia Nacional el 1984 i era des de 2018 el número dos del cos, en el mandat de Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l’Interior i Francisco Pardo Piqueras com a director general. El novembre de 2024, el Ministeri va deixar sense efecte la seua jubilació als 65 anys perquè continuara en el càrrec, una decisió que va generar polèmica entre partits de l’oposició i sectors policials. A més, esta modificació legal va ser qüestionada públicament per diversos col·lectius dins i fora del cos.



Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacitat
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.223