Antonio Tejero mor a Alzira als 93 anys

Antonio Tejero Molina, el tinent coronel de la Guàrdia Civil que va protagonitzar l’assalt al Congrés el 23 de febrer de 1981, ha mort als 93 anys. La defunció s’ha produït este dimecres a la vesprada a Alzira, on vivia amb una de les seues filles i rebia atenció mèdica domiciliària. La notícia ha transcendit el mateix dia que el Govern ha fet públics nous documents desclassificats sobre aquell intent de colp d’estat.

La família ha comunicat que va morir a les 18.45 hores, envoltat dels seus fills i després de rebre l'extremunció. L’advocada que els representa ha confirmat que la mort va ser tranquil·la i sense patiment. Poc després de les nou de la nit, el cotxe fúnebre traslladava les seues restes cap al tanatori de Xàtiva, on està previst el funeral.

Comiat íntim a Xàtiva

El tanatori de Xàtiva ha registrat moviment des de primera hora del matí. Allí han començat a arribar les primeres corones i, des de primera hora del matí, han acudit familiars d’Antonio Tejero arribats de diferents punts d’Espanya i de l’estranger. L’accés s’ha restringit a l’entorn més pròxim, per desig exprés de la família, i el sepeli està previst per a les 19.00 hores amb posterior incineració.

Una vegada finalitze l’acte, les cendres seran traslladades a Torre del Mar per reposar junt amb les de la seua esposa. Esta és el nucli costaner del municipi de Vélez-Málaga, fortament vinculat a la vida de Tejero, on va residir durant una etapa de la seua vida. A més, també té a veure amb els seus orígens malaguenys, ja que va nàixer a Alhaurín el Grande el 1932 i va estar destinat professionalment a la província de Màlaga.

El 23F: l’assalt al Congrés que marca la història de la democràcia espanyola

Els fets han tingut lloc la mateixa setmana en què s'han complit els quaranta-cinc anys del 23F. Des d'aleshores el seu nom continua associat a una de les imatges més impactants de la Transició. Pistola en mà i tricorni al cap, va irrompre al Congrés dels Diputats en plena sessió d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo.

El crit als diputats perquè s’estiraren a terra i els trets al sostre de l’hemicicle van marcar un punt d’inflexió en la història democràtica espanyola. Durant prop de díhuit hores, el país va viure pendent de la ràdio, amb una sensació d’incertesa que es respirava als carrers. L’operació no era un fet aïllat, sinó que comptava amb el suport de determinats sectors militars contraris a l’evolució política del moment.

Al costat de Tejero estaven Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch, qui va ordenar traure els tancs als carrers de València i declarar l’estat d’excepció. El gir decisiu arribà de matinada, amb el missatge televisat del rei Joan Carles I defensant l’ordre constitucional i ordenant als militars que es mantingueren fidels a la legalitat. Sense el suport esperat, la sublimació es va desinflar progressivament. Finalment, el 24 de febrer al migdia, els guàrdies civils abandonaren el Congrés i els diputats quedaren en llibertat.

Tejero va ser condemnat a trenta anys de presó per rebel·lió militar, el segon procés al qual s’enfrontava després de la coneguda operació Galàxia de 1978. Va passar quinze anys i nou mesos entre reixes, en bona part al castell de Figueres, i va ser expulsat del cos. El 1993 va accedir al tercer grau i tres anys després va obtindre la llibertat condicional.

Últimes aparicions públiques i informació sobre Tejero

En les últimes dècades Antonio Tejero mantenia una presència pública esporàdica, encara que mai es va desvincular del relat dels fets. El 2019 va participar en concentracions contra l’exhumació de Franco i, el 2023, va sorprendre amb declaracions en què atribuïa al rei emèrit la responsabilitat intel·lectual del colp. Amb desclassificació de documents, que es produïa just ahir, han eixit a la llum converses telefòniques familiars d’aquelles hores, que aporten nous matisos a este episodi de la història del nostre país.