Les víctimes de la DANA reclamen retirar l’aforament a Carlos Mazón

L’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024 ha presentat un recurs de súplica davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). L’entitat, representada per l’advocada Miriam Salmerón i presidida per Mariló Gradolí, sol·licita que no s’aplique l’aforament a l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón. Tot això després del pronunciament del tribunal que va rebutjar investigar-lo pels fets d’aquell episodi.

El TSJCV va decidir, en una interlocutòria recent, no assumir la investigació al considerar que no existixen indicis de delicte en la seua actuació durant la DANA. Segons els magistrats, Mazón no tenia un deure específic que el convertira en responsable directe de la seguretat ciutadana en els termes exigits per la llei. A més, tampoc es va acreditar la seua participació en l’enviament del sistema d’alerta Es-Alert.

Les víctimes qüestionen l’aplicació automàtica de l’aforament en el cas de Mazón

En el seu recurs, les víctimes no qüestionen que el TSJCV siga, en general, el tribunal competent per a jutjar diputats autonòmics. El que posen en dubte és que s’aplique automàticament el criteri d’aforament en este cas concret. Consideren que s’hauria de fer una anàlisi més detallada de les circumstàncies i de la finalitat d’esta figura.

L’associació defensa que l’aforament és una excepció al principi del jutge predeterminat per la llei i que, per tant, ha d’interpretar-se de manera restrictiva. A més, sostenen que esta protecció només té sentit quan es vincula a l’exercici de funcions parlamentàries. En el cas de Mazón, recorden que els fets investigats corresponen al període en què era president de la Generalitat.

En este sentit, el recurs apunta a un possible ús instrumental de la condició de diputat per a mantindre este privilegi. L’entitat destaca que l’expresident no ha tingut una activitat parlamentària real després de la seua dimissió, amb escassa participació en plens i votacions. Per això, consideren que la seua permanència en l’escó podria tindre com a objectiu evitar ser investigat per un jutjat ordinari.

Així mateix, el text alerta que una aplicació automàtica de l’aforament podria convertir una garantia jurídica en un privilegi personal. Això, segons argumenten, afectaria el dret de les víctimes a una tutela judicial efectiva. També qüestionen que el TSJCV haja entrat a valorar aspectes del fons del cas quan encara només s’hauria de decidir la competència.

Finalment, l’associació demana al tribunal que valore de manera equilibrada els drets en joc. D’una banda, el manteniment de l’aforament; de l’altra, el dret de les víctimes a què el cas es tramite en el jutjat d’instrucció que ja l’està investigant, a Catarroja. L’objectiu, com remarquen, és que el procés continue amb les mateixes garanties per a totes les parts implicades.