El Crist Jacent de Paiporta torna restaurat després de la DANA

La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha retornat a la parròquia de Sant Jordi Màrtir de Paiporta la imatge del Crist Jacent després de la seua restauració per part de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i). L’escultura va patir greus danys durant la DANA d’octubre de 2024 i la seua recuperació suposa un pas important en la recuperació del patrimoni local.

Els treballs formen part de la segona fase de restauració del patrimoni escultòric afectat per la DANA de 2024, impulsada pel IVCR+i. La tornada del Crist Jacent coincideix amb la Setmana Santa, fet que reforça el seu valor emocional i cultural per a la comunitat de Paiporta.

La consellera Carmen Ortí es va desplaçar fins a l’església per supervisar la devolució i va explicar que, encara que l’IVCR+i havia restaurat anteriorment tres imatges procedents de Picanya, “esta és la primera obra de Paiporta que torna completament restaurada”. També va subratllar la rellevància patrimonial i simbòlica de la intervenció dins del conjunt de treballs posteriors a la riuada.

Ortí va assenyalar que la recuperació de la imatge representa “un pas fonamental en el procés de retorn de les obres de Paiporta i Picanya afectades per la DANA” i reafirma “el compromís de la Generalitat amb la protecció del patrimoni cultural valencià”. Esta intervenció simbolitza no només la restauració material sinó també la recuperació de la memòria històrica local.

Procés de restauració

Quan la imatge va arribar al IVCR+i el 25 de juliol de 2025, estava coberta de fang i brutícia acumulada, amb pliegues i cavitats plenes de residus. Tot i això, l’estructura de fusta presentava pocs danys, amb només una pèrdua menor en la falange de la mà dreta i algunes zones amb descohesió de la pintura. També es van detectar xicotetes pèrdues de la policromia, especialment en el musell dret.

La restauració va començar amb un estudi exhaustiu de l’obra, incloent documentació fotogràfica, anàlisis fisicoquímiques i escanejat 3D abans i després de la intervenció. La neteja va ser la fase més complexa, realitzada en dues etapes: primer mecànica per eliminar els residus més densos, i després fisicoquímica per retirar la brutícia restant sense afectar la policromia.

S’hi van consolidar les zones amb descohesió i es va reintegrar el volum perdut de la falange de la mà dreta. Posteriorment, es van estucar les pèrdues de pintura i es va fer la reintegració cromàtica en dues fases: primer amb colors a l’aigua i després amb colors al vernís. Finalment, es va aplicar un barnís puntual amb resina sintètica estable, assegurant la conservació de l’obra a llarg termini.