Algemesí recupera l’Ofici de Tenebres este Divendres Sant amb un ritual únic

Algemesí tornarà a quedar-se a fosques este Divendres Sant amb la recuperació d’una de les litúrgies més singulars del calendari religiós. La parròquia de Sant Jaume Apòstol acollirà de nou l’Ofici de Tenebres, una celebració amb origen medieval que va viure la seua esplendor després del Concili de Trento. La cita tindrà lloc a les 10.30 hores, amb l’objectiu de no interferir en les processons i facilitar la participació dels fidels.

Este ritual, que es va perdre amb la reforma litúrgica del Concili Vaticà II i que posteriorment va ser recuperat i adaptat, renaix ara a Algemesí gràcies a un grup de seglars i al suport de la comunitat parroquial. Segons ha explicat el musicòleg Josep Lluís Domingo Sancho, impulsor de la recuperació; al diari Levante-EMV, es tracta d’un exercici de memòria cultural i espiritual. Així, el que durant segles va marcar el ritme de la Setmana Santa torna a cobrar vida dins de la basílica.

Com es desenvolupa l’Ofici de Tenebres?

L’Ofici de Tenebres és, en essència, una oració de recolliment i dol que combina els Maitins i Laudes. Un dels seus elements més característics és el tenebrari, un gran canelobre triangular amb quinze ciris que simbolitzen figures del relat de la Passió. A Algemesí es conserva una peça de fusta tallada del segle XIX que reforça el valor patrimonial de la celebració.

Durant el ritual, les veles s’apaguen progressivament a mesura que avancen els salms i les lectures. Este gest representa l’abandonament de Jesús i l’arribada de la foscor, fins que només queda encés un ciri blanc conegut com a “Maria sola”. Esta imatge simbolitza la fidelitat de la Mare de Déu al peu de la creu quan la resta ja ha desaparegut.

El strepitus: el terratrémol dels Evangelis

Un dels moments més impactants arriba al final de la celebració, quan el ciri és ocultat i el temple queda completament a les fosques. És en eixe instant quan es recrea el “strepitus”, un gran soroll que representa el terratrémol narrat en els Evangelis. Els fidels participen colpejant bancs o el terra, creant un ambient d’intensitat simbòlica.

La llum del ciri “Maria sola” torna a aparéixer després del silenci i marca el retorn de l’esperança. Este element, molt arrelat a la tradició local, també està vinculat a una antiga cançó popular d’Algemesí. La investigació de Domingo va traure a la llum esta connexió entre música, devoció i litúrgia.

Cants gregorians, silenci i tradició 

La celebració es completa amb polifonia i cant gregorià interpretat per la Capella Musical de Sant Jaume. Tot es fa a cappella, ja que el Divendres Sant no s’utilitzen instruments ni campanes, substituïdes per la carraca. També hi participen fidels i clergat del municipi en un ambient de gran solemnitat.

Tal com recull el diari Levante-EMV, esta recuperació s’ha convertit en un dels actes més singulars de la Setmana Santa valenciana. Algemesí torna així a reviure una tradició que combina història, música i espiritualitat. Una celebració que recupera la força d’un ritual que semblava condemnat a desaparéixer.