La consellera xifra en més de 2.400 milions el cost de les demandes docents

La tensió en l’ensenyament públic valencià s'incrementa a pocs dies d’una possible vaga indefinida. La consellera d’Educació, Carmen Ortí, ha advertit que assumir totes les demandes del sector suposaria una despesa superior als 2.400 milions d’euros anuals. Amb este escenari damunt la taula, els sindicats es mantenen ferms i no descarten allargar l’aturada fins a final de curs.

Amb el panorama actual, la convocatòria arrancaria l’11 de maig i compta amb el suport de STEPV, CCOO i UGT. La decisió s’ha pres després d’una consulta interna en què han participat milers de docents, una part significativa del col·lectiu. El missatge és clar: si no hi ha avanços reals en la negociació, la vaga seguirà endavant.

Sous, condicions i negociació: el debat entre docents i Conselleria

Entre les exigències del professorat hi ha millores econòmiques i també canvis estructurals en el sistema educatiu. Reclamen recuperar poder adquisitiu amb una pujada salarial notable i garantir revisions anuals vinculades a l’IPC. A més, posen el focus en problemes quotidians com la falta de personal, les ràtios elevades o l’estat de molts centres.

Des de la Conselleria, però, consideren que el cost global de totes estes mesures és inassumible en estos moments. Ortí vincula esta limitació a la falta de finançament que, assegura, arrossega la Comunitat Valenciana des de fa anys. Tot i això, defensa que el diàleg continua obert i que hi ha marge per a arribar a acords parcials.

De fet, en els pròxims dies està prevista una nova reunió amb els sindicats per tractar qüestions concretes com la càrrega burocràtica del professorat. Segons la consellera, no tot passa pels salaris i també es treballa en altres línies de millora. L’objectiu és avançar en canvis que siguen viables sense comprometre el pressupost.

Els menjadors escolars es sumen a la vaga educativa

En este context de mobilitzacions, el personal dels menjadors escolars també ha eixit a la vaga este dilluns. La protesta, convocada per UGT, denuncia una realitat que, segons el sindicat, fa anys que s’arrossega sense solucions. Monitors i equips de cuina asseguren que la seua feina s’ha complicat molt, però les condicions continuen igual.

Els menjadors han hagut d’adaptar-se a noves necessitats, com dietes específiques o una atenció més individualitzada a l’alumnat. A això se suma l’aplicació de normatives més exigents en matèria d’alimentació saludable. Tot plegat implica més responsabilitat, però sense un increment proporcional de recursos.

El sindicat critica que les ràtios de personal continuen regint-se per una normativa de 2016 que ha quedat desfasada. Esta situació, asseguren, genera sobrecàrrega i pot afectar tant la qualitat del servei com el benestar dels treballadors. També alerten de les conseqüències que pot tindre en l’atenció als xiquets i xiquetes.

Per això, reclamen una actualització urgent dels criteris, més contractacions i un reconeixement real de les funcions que desenvolupen. Consideren que és imprescindible per garantir un servei digne i adaptat a la realitat actual dels centres. A més, també posen damunt la taula la necessitat de millorar les seues condicions laborals.

Com a resultat de la situació actual a l'educació a la Comunitat Valenciana, la Conselleria ha fixat serveis mínims del 60%, amb un augment fins al 80% en etapes més sensibles com infantil o educació especial. Esta protesta arriba en la prèvia d’un conflicte més ampli que pot afectar tot el sistema educatiu. Si no hi ha entesa, el mes de maig pot convertir-se en un punt d’inflexió per a l’ensenyament valencià.