EDUCACIÓ
El seguiment de la vaga indefinida de l'enssenyament és del 24 per cent
Segons dades de la Conselleria d'Educació vora un de cada quatre docents ha secundat la vaga en tota la Comunitat Valenciana mentre que els principals sindicats convocants afirmen que s'encontra entre un 80 i 90 per cent dels docents
Aquest dilluns 11 de maig ha començat la vaga indefinida convocada pels principals sindicats de l'ensenyament en la Comunitat Valenciana. Segons dades de la Conselleria d'Educació vora un de cada quatre docents ha secundat la vaga en tota la Comunitat Valenciana. Per províncies, és del 23,74% a Alacant, del 22,57% a Castelló i del 25,13% a València. Al voltant de 78.000 docents de primària, secundària, EOI i conservatoris estan cridats a secundar les protestes.
Els sindicats STEPV, el majoritari en l'ensenyament, junt a Comissions Obreres, UGT i CSIF van presentar les seues reivindicacions centrades en sis punts com ara recuperació del poder adquisitiu, millora de les infraestructures, reducció de ràtios, reducció de la burocràcia, recuperació de la plantilla del professorat retallada els últims cursos i derogació de la llei de llibertat educativa.
Per la seua banda, la Conselleria d'Educació va contestar a les demandes amb una proposta econòmica, una pujada progressiva de 75 euros bruts mensuals fins al 2029, aproximadament 25 euros més cada any. Els sindicats van qualificar l’oferta “d’indigna” i irrisòria” i lamenten que no hi haja cap resposta, asseguren, en els altres cinc punts de les reivindicacions.
Serveis mínimis polèmics
Un dels punts més conflictius en esta negociació ha sigut el dels servicis mínims que la Conselleria d’Educació ha establit per a la vaga, especialment pel que fa al professorat dedicat a les proves selectives d'accés a la universitat. La Generalitat ha fixat un planter per a garantir el funcionament dels centres educatius durant la vaga, especialment en segon de batxillerat, on es mantindran les tasques vinculades “imprescindibles” per a l’avaluació final i a la preparació de la PAU.
Els sindicats convocants han recorregut contra la resolució al Tribunal Superior de Justícia perquè consideren que els servicis mínims són “abusius” i afirmen que generen “incertesa” entre el professorat, ja que no queda clar què són tasques “imprescindibles”.
A més, els servicis mínims establixen la presència d’una persona de l’equip directiu en tots els centres públics; un docent per etapa educativa en infantil i primària, amb un mínim d’un per cada quatre unitats; i un professor per etapa en secundària, batxillerat, FP, ensenyaments d’idiomes i artístics, amb un mínim d’un per cada deu unitats.



Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacitat
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.217.147