L'empresari alacantí Julio Martínez, suposada peça clau al cas Plus Ultra

La investigació del cas Plus Ultra continua avançant i posa cada vegada més el focus sobre l’empresari alacantí Julio Martínez Martínez. Segons la UDEF, seria una peça important dins d’una suposada xarxa d’influències amb connexions amb l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Els agents asseguren que el seu paper va molt més enllà del d’un simple empresari, després d’analitzar unes agendes que li van intervindre al seu domicili.

En estes agendes hi ha anotacions que formen part del material que la policia ha incorporat al sumari del cas. En elles apareixen referències a possibles operacions relacionades amb petroli i or procedent de Veneçuela. També hi ha mencions a gestions polítiques sensibles, com ara moviments sobre presos polítics o la repatriació de l’opositor Edmundo González. Per a la policia, estes anotacions mostren activitats que no encaixen amb el perfil habitual d’un empresari.

Més de 286.000 euros en metàl·lic i diners amagats per tota la vivenda 

En el registre del seu habitatge, situat al barri de Salamanca de Madrid, els agents van trobar 286.070 euros en efectiu amagats per diferents punts de la casa. A més dels diners, també es van intervindre rellotges, telèfons mòbils, ordinadors i altra documentació que ara s’està analitzant. Segons l’informe, el material estava repartit en múltiples amagatalls i va ser necessari l’ús de gossos policia per localitzar part dels diners.

Entre els llocs on s’ocultava l’efectiu hi havia bosses, caixes i fins i tot un radiador. També es van trobar sobres amb grans quantitats de diners, incloent-hi bitllets de 500 euros i paquets identificats amb caràcters xinesos. Els agents destaquen la diversitat d’amagatalls utilitzats per guardar els diners dins de la vivenda.

La investigació apunta a una possible xarxa d’intermediaris i comissions vinculades a fons públics

Pel que fa al cas del rescat de Plus Ultra, la investigació situa Martínez com a part d’una estructura que hauria gestionat fons vinculats a l’ajuda pública de 53 milions d’euros. Segons el sumari, existia un contracte que preveia una comissió de l’1% si l’operació s’aprovava, cosa que finalment va passar. La UDEF considera que podrien ser serveis d’assessorament utilitzats per facilitar l’accés als diners públics.

La causa, que es troba en mans de l’Audiència Nacional, continua oberta i analitza possibles connexions entre empreses, fluxos de diners i relacions internacionals. Els investigadors intenten aclarir l’abast real de tota l’estructura vinculada al rescat de Plus Ultra. De moment, la UDEF manté que hi ha indicis d’una xarxa complexa encara pendent d’esclarir.