La jutgessa de la Dana exculpa els alcaldes dels municipis afectats

La jutgessa que instrueix la causa penal sobre la gestió de la Dana del 29 d’octubre de 2024 ha tornat a descartar qualsevol responsabilitat penal dels alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats per les inundacions i ha reforçat, una vegada més, la tesi que la direcció de l’emergència corresponia exclusivament a la Generalitat Valenciana a través del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). 

La nova interlocutòria, notificada esta setmana a les parts, rebutja la petició d’una acusació particular que pretenia practicar noves declaracions per a investigar una suposada falta d’avisos a la població des de l’Ajuntament d’Algemesí. La magistrada manté així el criteri que ja va exposar mesos enrere quan va descartar la imputació de l’alcalde d’Utiel, Ricardo Gabaldón. 

En la resolució, la instructora insisteix que existia una “diferència radical” entre les competències de l’administració autonòmica i les dels ajuntaments pel que fa a la protecció de la població. Segons assenyala, els responsables autonòmics disposaven d’un ampli cabal d’informació procedent de l’Aemet, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, els mitjans de comunicació, les telefonades al 112 i les comunicacions dels mateixos municipis afectats, a més de comptar amb personal especialitzat i recursos per a prendre decisions. 

Per contra, la jutgessa considera que els ajuntaments actuaven des d’una posició completament diferent, sense la capacitat de coordinar la resposta global davant una emergència que ja havia sigut assumida per la Generalitat. En este sentit, recorda que la direcció del Pla Especial davant el Risc d’Inundacions corresponia als responsables autonòmics d’Emergències, funció que implicava decidir les mesures de protecció a la població, determinar els recursos necessaris i establir la informació que havia de traslladar-se als ciutadans. 

La resolució adquireix una especial rellevància perquè arriba després de les declaracions judicials de diversos alcaldes afectats per la catàstrofe. Lluny de reforçar les tesis de les acusacions, la magistrada considera que les compareixences dels responsables municipals d’Utiel, Requena, Chiva i Torrent corroboren que els ajuntaments van mantindre informats els responsables autonòmics sobre l’evolució de la situació i van reclamar ajuda conforme augmentava la gravetat de les inundacions. 

Precisament, la jutgessa destaca de manera expressa el testimoni de l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado. Segons recull la interlocutòria, Folgado va advertir a les 18.38 hores al president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que es trobava al Cecopi, sobre la situació del barranc de l’Horteta i la seua confluència amb el barranc del Poio. Minuts després, a les 19.10 hores, també va telefonar al secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, per informar-lo de les inundacions a la urbanització El Pantano i de l’existència d’una víctima mortal. 

Per a la magistrada, estes comunicacions són una mostra més del flux d’informació que arribava al Cecopi durant la vesprada del 29 d’octubre. De fet, el seu auto conté una de les afirmacions més contundents de tota la instrucció en assenyalar que, a la vista dels testimonis i de les proves recopilades, “sostindre a estes altures que es desconeixia l’estat del barranc del Poio al Cecopi i que l’ES-Alert de les 20.11 hores es va enviar exclusivament per la presa de Forata és difícilment sostenible”. 

La resolució també posa el focus en altres avisos que van arribar als responsables de l’emergència aquella vesprada. Entre ells, les comunicacions de l’alcaldessa de Chiva, Amparo Fort; els contactes mantinguts per la delegada del Govern, Pilar Bernabé, després de rebre la telefonada de l’alcaldessa de Paiporta; o els avisos realitzats per comandaments de la UME sobre el desbordament del barranc del Poio al seu pas per Riba-roja. 

A més, la jutgessa destaca que la declaració de la situació 2 d’emergència en diferents zones de la província es va sustentar, entre altres elements, en les incidències registrades a través del 112 i en les telefonades dels alcaldes afectats. Un extrem que, segons la magistrada, evidencia que la informació sobre la magnitud de la catàstrofe arribava de forma constant als òrgans encarregats de dirigir la resposta. 

Amb este nou pronunciament, la instructora consolida una de les línies mestres de la investigació: els ajuntaments afectats van traslladar informació i van reclamar auxili davant una situació que els desbordava, mentre que la responsabilitat sobre les mesures de protecció a la població i la coordinació de l’emergència corresponia als responsables autonòmics que dirigien el Cecopi la vesprada del 29 d’octubre.